31 d’oct. 2010

HIPOTECA

Una hipoteca és un contracte mitjançant el qual es prén com a garantia d'un crèdit a un bé, generalment de tipus immoble. El bé està en mans del propietari mentre complesca amb les seues obligacions; en cas contrari, el creditor(persona que cedeix els diners) pot procedir a realitzar la venta del bé amb la intenció de cobrar la quantitat de diners prestada.

El contracte que constitueix una hipoteca ha de ser registrat en el Registre de la Propietat amb l'objectiu que posseïsca valor per a tercers. En cas que l'acreditat (persona a qui es presten els diners) no complesca amb els seus pagaments, es procedeix a una demanda, a una sentència condenatòria i a la subhasta de l'immoble. Així, la hipoteca sols imposa una obligació al deudor i es troba reglamentada d'acord amb la llei.


Els tres aspectes més importants de la hipoteca són:

  • Capital: diners prestat pel banc i que sol ser menor al preu de l'immoble per tal de poder-se cobrir en una possible subhasta.
  • Interés: indica el percentatge exta que s'ha de pagar a l'entitat que va otorgar el préstec.
  • Termini: temps que comprén la devolució del capital.
El procés legal mitjançant el qual es perd el bé immoble es denomina judici hipotecari.

He trobat el terme HIPOTECA a la notícia següent, apareguda al diari El País:

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Ciudadano/subprime/elpepusocdmg/20101031elpdmgrep_10/Tes

La definició l'he extreta de l'enciclopèdia Larousse i de la pàg. web http://www.definicionabc.com/economia/hipoteca.php

Enviat per Laura Piera Boronat

30 d’oct. 2010

Delicte de Prevaricació

La prevaricació és un delicte que consisteix que una autoritat, jutge o un altre funcionari públic dicte una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta. Creure's amb tanta autoritat com per estar per sobre de la llei sense ser així.

Aquesta actuació és una manifestació d'un abús d'autoritat. Està sancionada pel Dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la pròpia Administració.

La prevaricació té els següents requisits:

La persona que realitza la prevaricació ha de ser una autoritat o funcionari.
En l'exercici del seu càrrec.
Que la resolució injusta es dicti sabent que ho és. Ha d'existir dol.

Extret del periòdic Les Provincies: http://www.lasprovincias.es/v/20101030/valencia/bellver-pide-aparte-fiscal-20101030.html

29 d’oct. 2010

Imprudència

Imprudència
Omisió de la diligència exigible a algú, que implica que el fet injust o danyós resultant, motive la seua responsabilitat civil o penal.

http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
http://www.lasprovincias.es/

26 d’oct. 2010

Judici

Proces legal en el que es resol un delicte i que esta sotmes al coneiximent d´un tribunal de justicia.
A aquest proces legal intervenen dos parts.


bibliografia: http://es.thefreedictionary.com/juicio y http://es.wikipedia.org/wiki/Juicio

25 d’oct. 2010

pena

Pena:
Sanció o càstig establit per la Llei per als autors i responsables d’infraccions.
Sancions especifiques comprengudes en el CP,susceptibles d’imposar-se als responsables de delictes i faltes,que queden recollides en el CP

http://www.lexjuridica.com/diccionario.php

http://www.lasprovincias.es/v/20101025/comunitat/convento-fraude-fiscal-20101025.html

Arbitratge i el seu concepte

L'ARBITRATGE

El procés es caracteritza perquè no intervé un òrgan de l'Estat per resoldre un conflicte, aquest òrgan ha de ser imparcial i independent i a més pot executar les seves pròpies decisions.

Es preveu a través d'una llei reguladora especifica la possibilitat que les parts, quan sorgeixi un conflicte acudeixin per resoldre les seves diferències a subjectes particulars, aquest conflicte no pot tractar sobre matèries en les quals aquest implicat l'ordre publico.

A la decisió que adoptin se li concedeix la mateixa força legal que a una sentència judicial, però aquestes decisions no poden ser executades pels propis àrbitres.

Els motius per acudir a l'arbitratge es feien descansar tradicionalment en el desig d'evitar la publicitat dels processos judicials, també en el desig de triar jutges amb determinades característiques que poguessin ser mes adequats que els oficials. Avui dia els motius per anar a l'arbitratge són mes el desig d'aconseguir una ràpida solució dels conflictes ja que el sistema judicial sol ser lent i ineficaç.


Trobat al diari El País i amb informació de http://html.rincondelvago.com/

Avui dia tenim un arbitratge promogut per la pròpia llei arbitral, llei que és fruit d'una recomanació al consell de ministres del Consell d'Europa.

CONCEPTE
El Professor Jimeno Sendra l'explica com: És el mètode heterocompositiu de solució dels conflictes intersubjetiu de naturalesa disponible, al que les parts prèvia i voluntàriament decideixen sotmetre's, i en el qual un o diversos àrbitres posen fi d'una manera definitiva i irrevocable al litigi plantejat mitjançant l'aplicació del dret o conforme al seu lleial saber i entendre.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons l'article 122 de la Constitució Espanyola, és l'òrgan de govern del Poder Judicial d'Espanya. La seva principal funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront dels altres poders de l'Estat.

Trobat a www.elpais.com
i amb definició de: http://es.wikipedia.org

Veredicte

Veredicte

Resposta que un jurat dóna sobre un fet en causa civil o criminal a les preguntes formulades per el tribunal.

Abús de dret.

Abús del dret

Exercici d´un dret sobrepassant els límits normals i en prejuí d´un tercer.
(Art. 7-2 del Codi Civil)

www.lasprovincias.es

Advocat

Advocat

Licenciat o doctor en dret que exercix professionalment la direcció y defensa de les parts en tota classe de processos o el assessorament i consell jurídic.


JUTGE DE PRIMERA INSTÀNCIA O INSTRUCCIÓ

JUTGE INSTRUCTOR O DE PRIMERA INSTÀNCIA

Jutge és aquell que pertany a la carrera judicial, únic investit amb autoritat per a jutjar i fer executar allò jutjat, en les causes de les seues respectives competències. Si aprofundim més en el terme un jutge és aquell funcionari dependent del ministeri de justícia que, per les seves capacitats, té jurisdicció per a decidir els plets civils i criminals.


  • Jutge de primera instància o instrucció: jutge ordinari d'un partit o districte, coneixedor en primera instància dels assumptes civils no comesos per la llei als jutges municipals, i en matèria criminal dirigix la instrucció de sumaris. Això és, haurà de conéixer els casos, fets o processos judicials, així com delictius en primera instància, després dels jutges de pau.
He trobat la definició dels termes en el Diccionari de Castellà de la RAE, en el diccionari jurídic virtual de www.lexjuridica.com i en la viquipèdia.

El terme ha aparegut publicat al diari El País:

http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscal/acusa/alcaldesa/Alicante/trato/favor/Ortiz/cambio/regalos/elpepuesp/20101025elpepunac_21/Tes


Enviat per Laura Piera Boronat

24 d’oct. 2010

Administració Judicial

L'administració judicial és una figura prevista per l'ordenament judicial. En alguns casos s'utilitza per garantir el control i la protecció dels drets patrimonials d'un creditor, en el cas que s'hagi demanat per assegurar la devolució d'un crèdit, o com a garantia de molts creditors (privats i públics) en cas de insolvència familiar / empresarial bé sigui una suspensió de pagaments o una fallida (totes aquestes figures conegudes a Espanya com a concurs de creditors) en aquest cas es denomina administració concursal.
L'administració judicial no només està relacionada amb l'execució de crèdits sinó que és un instrument d'auxili judicial en totes les jurisdiccions (civil, penal, social, administrativa, etc.) I resulta de gran utilitat quat l'execució (això, subasta judicial,etc.) no és la via més indicat per garantir el cobrament o resulta antieconòmica. En alguns casos, és el mateix deutor el que pot escollir com a millor alternativa, a l'alienació dels seus béns, l'embargament íntegre de la seva empresa, fins a la total satisfacció del crèdit, i evitar el tancament del negoci.

Concepte extret de la notícia: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/24/espana/1287939769.html

Objecció de consciència

L'objecció de consciència és la negativa a realitzar un acte per raons ètiques o religioses, usualment la negativa a complir una llei o realitzar una funció pròpia de la professió. En Espanya s'han realitzat objeccions per rebre l'assignatura d' "Educació per a la Ciutadanía" i finalment el Tribunal Suprem va resoldre que no es pot objectar aquesta assignatura.



Notícia extreta del diari "El País" (dijous 21 de octubre de 2010)

Divorci

El Divorci és la dissolució del matrimoni. En la majoria dels països, el matrimoni és una unió entre dues persones amb un reconeixement social, cultural i jurídic, que té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. En ocasions els cònjuges (o un d'ells) poden desitjar desfer el vincle matrimonial, la qual cosa porta a terme, si en la legislació està permès, a través de la figura del divorci. En alguns ordenaments jurídics el divorci no està permès, entenent que el matrimoni no pot dissoldre's per la simple voluntat de les parts.


Terme extret de "El País" ( dijous 21 de octubre de 2010 )

FURT

 El delicte de furt en l'apoderament il·legítim d'una cosa moble, aliena en tot o en part, realitzat sense força en les coses, ni violència o intimidació en les persones.
El furt es considerarà falta o delicte en funció del valor econòmic del que furta. A Espanya es considera Delicte a partir dels 400 euros.

Terme extret de la noticia:


PHISHING

És un terme informàtic que denomina un tipus de delicte enquadrat dins de l'àmbit de les estafes cibernètiques, i que es comet per mitjà de l'ús d'un tipus d'enginyeria social caracteritzat per intentar adquirir informació confidencial de forma fraudulenta (como pot ser una contrasenya o informació detallada sobre targetes de crédit). L'estafador, conegut com phisher, es fa passar per una persona o empresa de confiança en una aparent comunicació oficial electrònica, normalment un correu electrònic.

Aquest terme ho he tret de:

AUDIÈNCIA NACIONAL

És un tribunal amb seu a la Vila de Madrid que té jurisdicció a tota Espanya. És un tribunal tant d'apel.lació com de instància en aquelles matèries que la Llei Orgànica del poder judicial indica però en cap cas es tracta d'un tribunal de casació.

Hem trovat aquest terme a la segùent notícia: http://www.publico.es/espana/343124/victimas-de-franco-y-de-la-transicion

JURISTA

1. Persona que exerceix una professió jurídica.
2. Jusrisconsulte ( persona dedicada a l' estudi, interpretació i aplicació del dret).

Hem trovat aquest terme a la següent notícia: http://www.publico.es/espana/343124/victimas-de-franco-y-de-la-transicion

Habeas corpus

El habeas corpus és un dret propi del ciutadà que es troba detingut per compareixer de forma immediata i pública davant un tribunal o un jutge. Els jutges, a l'escoltar la compareixença del detingut, poden determinar si l'arrest es legal o ilegal y, per tant, poden decretar que finalice.

El habeas corpus és, per tant, una institució jurídica que busca evitar les detencions arbitraries i que garanteix la llibertat personal de l'individu. El recurs sol utilitzar-se per evitar els abusos de les autoritats ja que obliga a presentar la situació del detingut davant d' un jutge.

23 d’oct. 2010

resolucó

Acte emitit per un órgan administratiu o jurisdiccional la virtud la qual es decideix sobre qüestions tant "d´índole" merament instrumental o procedimental, les quals poden afectar o no als drets i deures dels qui son part o apareixen com a interesats, com de caracter sustantiu o de fons, en el qual cas sempre es produirà la afecció mencionada.

Estat de setge.

L' estat de setge és un règimen d'excepció que pot declatar el govern d'un país en situacions especials. L'estat de setge representa un concepete equivalent a l'estat de guerra, i per això li donen a les forçes armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l'estat de setge queden abolides les garanties constitucionals, amb major o menor extensió, segons la legislació.

22 d’oct. 2010

Indemnització

Indemnització
La indemnització es defineix com l'acció de la víctima o l'acreedor d'exigir al deudor o al causant del dany una quantitat de diners o de bens equivalent per a solventar els perjudicis causats.
La indemnització es pot dividir en dos tipus, segons la seua procedència:
Contractuals: aquelles que el deudor ha de pagar per l'incompliment del contracte pactat amb l'acreedor.
Extracontractuals: aquelles que el causant del perjudici té que pagar, encara que no hi havia pactat cal contracte però que ha provocat danys a un tercer. Per exemple, per l'incompliment de la llei.
http://www.elpais.com/articulo/espana/Fiscalia/pide/220/anos/carcel/piratas/acusados/secuestrar/Alakrana/elpepuesp/20101018elpepunac_7/Tes

DETENCIÓ, IMPUTACIÓ I DELICTE.

La detenció és una mesura cautelar personal que consisteix en la privació temporal de la llibertat, ordenada per una autoritat competent.

La imputació és l'acte mitjançant el qual se li acusa formalment a una persona d'un delicte concret.

Un delicte és una acció o omisió voluntària o imprudent que es troba penada per la llei. Per tant, el delicte suposa un quebrantament de les normes i comporta un càstig per el responsable.

http://www.levante-emv.com/sucesos/2010/10/22/imputado-ex-diputado-psoe-pornografia-infantil/749985.html

Font d'informació: wikipedia.

embargar

En Derecho, el embargo es la declaración judicial por la que se afectan determinados bienes o derechos de contenido o valor económico, para hacer cumplir sobre ellos una obligación pecuniaria ya declarada (embargo ejecutivo) o que previsiblemente se va a declarar en una sentencia futura (embargo preventivo).

La noticia aparece en: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/22/suvivienda/1287748194.html

Retroactivitat

La retroactivitat, en Dret, és un possible efecte de les normes o actes jurídics que implica l'extensió de la seua aplicació al fet que una norma estableix que la seua aplicació no només és sobre fets futurs sinó que s'aplicarà també a fets anteriors a la promulgació. No obstant això, aquesta possibilitat suposa una situació excepcional, perquè pot entrar en contradicció amb el principi de seguretat jurídica que protegeix la certesa sobre els drets i obligacions que les persones tenen.

En Dret penal regeix el principi d'irretroactivitat, que busca protegir als ciutadans que se'ls puga sancionar a posteriori per un acte que quan va ser realitzat no estava prohibit.

Aquesta irretroactivitat, però, no és absoluta, ja que només afecta a aquelles normes que perjudiquen l'imputat, acusat o condemnat, però no a aquelles que el beneficien. Per tant, si un delicte és derogat per una llei posterior, o rep una pena menor, es pot i s'ha d'aplicar la normativa que li sigua més beneficiosa.


El terme apareix, per exemple, a aquesta noticia: http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/noticia/1244291/1244291

Derogar

Es denomina derogació al procediment a través del qual es deixa sense efecte a una disposició normativa, ja sigui de rang de llei o inferior. La derogació és, per tant, l'acció contrària a la promulgació.
En general es pot dir que tenen poder de derogar normes tots els òrgans que tenen poder per promulgar. Per tant, el poder legislatiu pot promulgar i derogar normes amb rang de llei, igual que el poder executiu pot promulgar i derogar normes amb rang reglamentari.
No obstant això, també existeix en alguns ordenaments jurídics la figura del legislador negatiu, que consisteix en un òrgan que té la capacitat de derogar normes, però no de promulgar. Seria el cas d'un Tribunal Constitucional pel que fa a aquelles lleis que entengui que vulneren la Constitució vigent al país.

Concepte extret de la notícia: http://www.publico.es/espana/342795/-la-ley-de-igualdad-ya-no-es-una-realidad

21 d’oct. 2010

Llançament



Llançament.

Diligencia pròpia d´execucions de sentència al objecte d´obligar per la força al desallotjament o despossessió d´una cosa. Específica dels judicis de desahució.



Lagunes de dret


Lagunes de dret.

És la situació fàctica que no apareïx regulada per el ordenament jurídic de forma expressa.



LITIGI

Un litigi es una controversia que sorgeix entre dos o mes persones. El terme s'utilitza abitualment com a sinònim de juí, però el seu significat es mes ampli. El seu us esta mes extés en controversies juridiques de caracter civil, mercantil o administratiu y no tant en juís de caracter penal.
En ocasions el litigi pot derivar en un procés judicial que espot dirimir, encara que no sempre es necessari.
Altres formes de resoldre un litigi son:
-l'arbitratge, forma de resoldre un litigi sense acudir a la legislació ordinaria.
Les parts es posen dacord per nombrar un tercer independent anomenat arbrit, y sera l'encarregat de resoldre el conflicte.
-la negociació, es el procés per el qual les parts interesades resolen conflictes, acorden linees de conducta, busquen ventatges individuals i colectives, procuren obtindre resultats que servisquen als seus interesos mutus.
-mediació, es un mètode de resolució de conflictes mitjançant la actuació d'un tercer imparcial que ajuda a les parts en disputa, a dialogar sobre els seus interesos i a trobar una solució en forma cooperativa.
Com podem vore la definició d'aquestos tres termes son basicament el mateix, ja que son tots per resoldre litigis.



la informació de la paraula l'he extreta de diferents pàgines d'internet i d'algun diccionari.
La paraula en concret esta reflectida en una noticia d'aquesta pàgina http://noticias.juridicas.com/


per cert es possible que estiga entregant la paraula fora de plaç d'entrega però no sabia ben be per a quin dia era.Iigualment la entregue.

Reial Decret legislatiu

El Reial Decret legislatiu es una norma juridica amb caracter de llei, propia de paísos amb monarquia parlamentaria, con per exemple Espanya.
Aquest tipus de norma es troba regulada en la Constitució del 78, y el apelatiu de "reial" ve donada perque es el rei l´encarregat d´expedir aquestos decrets, aixi com tmbé s´ocupa d´ordenar la seua pubicació i cumpliment


Font:

impost

Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública. És un tribut caracteritzat per fer sorgir obligacions pecuniàries en favor del creditor tributari regit pel dret i no requereix de cap contraprestació per part de l'administració. Sorgeix exclusivament com a conseqüència de la capacitat econòmica del contribuent. El camp de les ciències econòmiques que estudia els impostos son les finances públiques, mentre que el camp del dret, és el dret tributari.

La notícia : http://www.informador.com.mx/mexico/2010/242532/6/aprueban-alza-de-impuesto-a-tabaco.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impost

20 d’oct. 2010

ESTATUT

En termes generals, entenem per estatut aquell conjunt de lleis que es redacten i es fan públiques en una societat per ser respectades i preses en compte per tots els ciutadans de la regió a la qual es faça referència. No obstant això, podem dir que l'estatut és una forma menor de lleis ja que en general es redacta en el marc d'una regió, ciutat o àrea específica, així com també pot ser el conjunt de lleis que regeixen una institució o entitat de manera particular. L'estatut, per tant, es pot trobar en la majoria dels casos supeditat a un conjunt de lleis més grans com la constitució nacional de cada país.

L'estatut està organitzat bàsicament per legislar sobre qüestions específiques o per a determinades institucions, i no és vàlid fora d'elles.

Així, cada estatut local o específic busca plantejar legislació sobre aspectes particulars i característics de la regió o entitat en qüestió darrere d'afavorir la resolució de conflictes (o directament evitar) de manera més concreta i clara, situació que no sempre succeeix amb els grans compendis de lleis generals per a tota una nació.


http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/319344-una-plataforma-es-mobilitza-per-lautonomia-de-catalunya-nord.html
http://www.definicionabc.com/derecho/estatuto.php

Tribunal Suprem

Aquest pot definir-se com l´òrgan constitucional de l´Estat Espanyol que es troba a la cúspide del Poder Judicial.Té la seva sede en Madrid i es superior en tots els ordres, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals la responsabilitat de les quals descansa en el Tribunal Constitucional, aliè al Poder Judicial.

El Tribunal Suprem és el tribunal d´última instància (final) en tots els casos i les seues decisons només poden ser deixades sense efecte quan el Tribunal Constitucional troba lesió dels drets i llibertats consitutcionals.
No obstant això, en l´ambit penal la seua Majestat el Rei pot deixar sense efecte fins i tot les condemnes imposades o ratificades pel Tribunal Suprem, en exercici del dret de gràcia que la Consitució li reconeix, a proposta del Consell de Misitres.

Coneix i decideix en única instància els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els ministres del Govern de la Nació, els senadors i diputats de les Corts Generals,el President i els Magistrats del propi Tribunal Suprem i vocals del Consell General del poder Judicial, el president i els magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d´altres institucions de l´Estat i de les Comunitats Autónomes

Així mateix, coneix i decideix els processos d´ilegal.lització de partits polítics, a instància exclusiva del Ministeri Fiscal o del Govern.
També, coneix i decideix els recursos ordinaris i extraordinaris previstos per la Llei contra les resolucions dels tribunals inferiors

Finalment, coneix i decideix atres processos que la Constitució o la Llei reserven a la seua competència.

http://www.lasprovincias.es/20101020/mas-actualidad/politica/garzon-gurtel-escuchas-201010201336.html

Legislatura

Legislatura: Una legislatura és el període o mandat dels membres dels organismes legislatius (Congreso o Parlamento) o les seues cambres (senadores, diputats, etc.) fins a la següent elecció general, durant el qual poden exercir les atribucions del poder legislatiu i la resta de que els atorga la Constitució. De la mateixa manera, es denomina al periode durant el qual sesionan les dites institucions. Així mateix, de vegades es designa així als cossos legislatius en forma conjunta. Període de vida de les cambres parlamentàries, la duració de les quals fixen els textos constitucionals, que s'estén des del moment de la seua elecció fins al seu disolución.tambien es dóna com un Nom amb què es designa un numero progressiu que correspon a una assemblea progressiu que correspon a una assemblea legislativa per a desenrotllar les seues funcions per un període de tres anys que comprén el seu exercici constitucional, Amb este nom sol referir-se també a l'òrgan en què es deposita o exercix el poder legislatiu. Fonament jurídic: articles 25, 35 i 36 de la CPE

http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/130050/el-pais-zapatero-salva-la-legislatura-a-cambio-de-fortalecer-al-pnv
http://es.wikipedia.org/wiki/Legislatura

Curatela

Curatela

Institució legal que té per objecte suplir la Capacitat legal d´obrar de les persones. Es donarà per als majors d´edat incapaços d´administrar els seus béns.
Comença per motius d´edat, quan finalitza la minoría d´edat i la tutela, per aquelles persones incapaçes d´administrar els seus béns: els dements i els sordmuts.

El suborn

(col·loquialment "*coima" o "suborn") és un delicte que consisteix que una autoritat o funcionari públic accepta o sol·licita una *dádiva a canvi de realitzar o ometre un acte.El suborn és simple si el funcionari públic accepta una remuneració per a complir amb un acte degut per la seua funció o qualificat si rep una *dádiva per a obstaculitzar el compliment d'un acte o no dur-ho a terme, ja siga aquest acte constitutiu o no de delicte.Per exemple, un automobilista pot subornar a un oficial de la policia per a no estendre-li un part per excés de velocitat, un ciutadà que realitza tràmits pot subornar a un empleat públic per un servei més ràpid, una companyia constructora pot subornar a un funcionari per a concedir un contracte, etc.La persona que ofereix la *dádiva o que accepta la comanda d'ella comet el delicte de suborn passiu.En aquest delicte es considera que el ben tutelat és l'administració pública.

Font:http://www.elpais.com/articulo/espana/detenidos/Lanzarote/acusados/cohecho/trafico/influencia/elpepuesp/20100419elpepunac_17/Tes
La pàtria potestat

és el conjunt de drets que la llei reconeix als pares sobre les persones i béns dels seus fills mentre aquests són menors d'edat o estan incapacitats, amb l'objectiu de permetre el compliment a aquells dels deures que tenen de sosteniment i educació d'aquests.
La reducció del poder dels pares ve establerta per les legislacions, car la funció de la pàtria potestat té com límit l'interès superior dels fills i el seu benefici, quedant en mans dels poders públics la possibilitat que, vetllant pels interessos del menor, privin de la pàtria potestat als progenitors.
A l'origen en el Dret romà (en llatí, Patria poestas), existia un poder absolut i indefinit del pare exclusivament (pater familias) sobre els fills. Posteriorment la legislació va anar endolcint-se fins a arribar als nostres dies.

Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A0tria_potestat

Unanimitat

Unanimitat:
Qualitat dels que convenen en idèntic paréixer o dictamen,i d’este mateix paréixer o dictamen comú

http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
“Una reforma que ha sido aprobada por unanimidad y que se ha introducido dentro de otra iniciativa que nada tiene que ver: la modificación de la Ley Electoral para cambiar la papeleta de voto al Senado, que tendrá un formato más simple y reducido para evitar muchos de los votos nulos y en blanco que se producen actualmente”

http://www.levante-emv.com/espana/2010/10/20/senado-culmina-reforma-constitucional/749414.html

Revocar

Deixar sense efecte una declaració de voluntat o un acte jurídic en què unilateralment es tingui potestat, testament, mandat, donació (per certes causes i altres en què ho admeti la llei o el estipulin les parts).

Concepte extret del següent article: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/espana/1287577905.html

Litigi

''Conflicte'' jurídic sorgit entre dos o més persones. Sol utilitzar-se com a sinònim de judici, encara que el seu significat és més ampli (no sols es referïx al àmbit de lo penal, sinó també civil, mercantil o administratiu).



http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/union_europea/1287574519.html

Pressupostos Generals de l'Estat

El Pressupost General de l'Estat és la relació detallada de les despeses i les previsions d'ingressos que la Hisenda Pública efectuarà durant l'any corresponent. Aquest pressupost ha d'estar d'acord amb el pla econòmic de l'Estat, en el qual es detallen els objectius econòmics i les previsions sobre el conjunt de l'economia.


Font:

He trobat aquest terme a:


Silvia G. López Quintana

Frau

Un frau és un engany; és una acció contrària a la llei o als drets que aquesta protegeix, realitzada amb intenció de lucre mitjançant engany.

www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Tribunal/Cuentas/investigara/irregularidades/sociedad/Emarsa/elpepiespval/20101020elpval_1/Tes

Prevaricació

Delicte que consisteix en que un jutge, una autoritat o qualsevol funcionari públic, dicte una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que ésta és una desició injusta. És una manifestació d'abús de poder i com a tal té la seua sanció.


http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/espana/1287573822.html?a=8cae729344b73bdd2a5c1ef035f5b1cd&t=1287581040&numero

Jurisprudència

S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país. En altres paraules, la jurisprudència és el conjunt de sentències que han resolt casos iguals o similars de la mateixa manera o en el mateix sentit.



Font: Diari "El País"

Plebiscit

El plebiscit fou, originalment, a l'Antiga Roma, aquella llei o lleis aprovades pels comicis tributats (les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma) a proposta d'un tribú de la plebs.

Cal dir, que el plebiscit era una decisió adoptada per la plebs exclusivament (és a dir, el poble) sense intervenció dels patricis. Tots els votants eren plebeus, i la norma votada era sol per als plebeus no obligant a ningú més.

En conclusió, el plebiscit era el comput de lleis aprovat pel poble i per al poble sense la intervenció de tots aquells que no serien afectats per l'aprovació de la llei en qüestió.

La notícia n'és aquesta: http://www.elpais.com/articulo/internacional/elecciones/reg

Suborn

El suborn (cohecho) és un delicte consistent a subornar un jutge o a un funcionari en l'exercici de les seues funcions, o en l'acceptació del suborn per part d'aquells.

Aquest terme l'hem trobat en una notícia del periòdic "Levante El Mercantil Valenciano", "El PP crea un fòrum per a influir en jutges i fiscals davant de les denúncies del PSPV"

Per accedir directament a la notícia:

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/20/pp-crea-foro-influir-jueces-fiscales-denuncias-pspv/749248.html

19 d’oct. 2010

Homicidi

És l'acte en què es causa la mort a una altra persona. És una conducta reprotxable, es a dir típica, antijurídica i per regla general culpable (excepte els casos d'imputabilitat on no s'es culpable però si responsable penalment) que consisteix en atemptar contra el bé jurídic de la vida d'una persona física.

Aquest terme l'hem trovat al penúltim pàragraf d' una notícia (19/10/2010) al periòdic El mundo titulada " La paz desmiente a la familia y dice que el bebé de la atropellada está vivo".

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/19/madrid/1287505759.html

Estatut d'autonomia

Estatut d’Autonomia:
Norma institucional bàsica espanyola d’una determinada comunitat autònoma,reconeguda per la nostra Constitució de 1978 i l’aprovació de la qual es realitza per mitjà de la LLei Orgànica.
Cal assenyalar que els Estatuts d’Autonomia,formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat,però el seu règim d’elaboració i aprovació és distint a la resta de lleis.

http://es.wikipedia.org/wiki/Estatuto_de_autonom%C3%ADa

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/19/espana/1287503989.html

Extradició

L'extradició és l'acte per mitjà del qual un Estat fa entrega d'una persona que es troba en el seu territori, a un altre Estat, que la reclama per tindre ací el caràcter d'inculpada, processada o sentenciada per la comissió d'un delicte a fi que siga sotmesa a juí, o bé, reclosa per a complir amb una pena.

MARÍA JOSÉ TELLA HERVÀS

http://www.levante-emv.com/espana/2010/10/19/fiscalia-juzgar-cubillas-crimen-1985/749098.html

Custòdia compartida

La custòdia compartida és un règim pel qual els fills menors no emancipats viuran períodes de temps amb cada un dels seus progenitors i Ambdós hauran de compartir les responsabilitats sobre el menor.

MARÍA JOSÉ TELLA HERVÀS

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/19/supremo-devuelve-padre-custodia-compartida/749058.html

Diligència preliminar

Una diligència és la precaució amb que una persona exercix les seues funcions o es comporta en la seua vida amb la finalitat de no provocar danys o lesions a terceres persones. Concretament, les diligències preliminars són un conjunt d' actuacions judicials preparatories del posterior juí, i que serveixen al demandant per obtindre aquella informació imprescindible per iniciar correctament un procés.

MARÍA JOSÉ TELLA HERVÀS


http://www.lasprovincias.es/20101019/comunitatvalenciana/valencia/tribunal-cuentas-abre-diligencias-201010191610.html

dèficit

Aquest terme no ve explicat literalment però pel context de la notícia fa entendre que és quan falta algún be de primera necessitat com el menjar o els diners.



http://www.lasprovincias.es/rc/20101019/mas-actualidad/sociedad/congreso-debate-presupuestos-2011-201010190121.html

Diligencia

Trámite de un asunto administrativo, y constancia escrita de haberlo efectuado.

Estratègia

1- Art, traza per a seguir un assumpte.
2- Art de dirigir operacions de diferent tipus, per exemple: militars, polítiques, econòmiques...

Aquesta paraula la he trobat en el context del periòdic "20 minutos": "Fabra dice que el PP no desvela sus estrategias de campaña de cara a las próximas elecciones municipales y autonómicas..."

http://www.20minutos.es/noticia/846724/0/

Estatuts

Rep el nom d'estatuts aquella norma, acordada pels socis o els fundadors, que regula el funcionament d'una persona jurídica, ja siga una societat, una associació o una fundació. En general, és comú a tot tipus d'òrgans, incloent entitats sense personalitat jurídica.Les seues funcions fonamentals, entre altres, són les següents: Regular el funcionament de l'entitat davant de tercers (per exemple, normes per a la presa de decisions, representants, etc.) . Regular els drets i obligacions dels membres i les relacions entre aquests.


auto

L'auto es una resolució judicial mitjançant la qual un tribunal es pronuncia sobre peticions de les parts, resolguent les incidencies, es a dir, les questions diverses de l'asumpte principal del litigi, pero relacionades amb ell, que surgeixen al llarg dun proces jurisdiccional.
Com la majoria de les resolucions, deu anar acompanyat d'un raonament jurídic , en els casos en que les lleis de procediment (civil o penal) aixi ho determinen.

Donat que l'auto es una resolució decisoria, en la majoria dels casos es posible impugnarlo mitjançant la interposició d'un recurs judicial.

http://es.wikipedia.org/wiki/Auto_judicial

http://www.elpais.com/articulo/espana/juez/caso/Gurtel/reclama/79/bancos/informacion/ex/altos/cargos/PP/elpepuesp/20101019elpepunac_7/Tes

Sanció

La sanció és un terme que té diverses accepcions:
En primer lloc, es denomina sanció a la conseqüència o efecte d'una conducta que constitueix infracció d'una norma jurídica (llei o reglament). Depenent del tipus de norma incomplerta o violada, poden haver sancions penals o penes, sancions civils i sancions administratives.
No obstant això, habitualment la referència a una sanció es fa com a sinònim de pena pecuniària, és a dir, una multa o, almenys, per penes lleus (per exemple, prohibicions per exercir càrrecs).
En segon lloc, es diu sanció a l'acte formal mitjançant el qual el cap d'Estat dóna la seua conformitat a un projecte de llei o estatut. A Espanya, per exemple, el Rei sanciona les lleis aprovades per les Corts Generals. I per extensió, a més, es denomina sanció a l'aprovació o autorització de qualsevol acte jurídic.
Finalment, des d'un punt de vista de Dret internacional, les sancions són les mesures econòmiques, diplomàtiques o militars que un estat presa de manera unilateral per pressionar a un altre en una negociació o per al compliment d'obligacions internacionals.

Url. de la notícia en la qual apareix la paraula:
www.elpais.com/articulo/internacional

Definició treta de: thefreedictionary.com i Wikipedia

Claúsula

Claúsula:
Acord establit en el Contracte mitjançant el qual es modifica,aclareix o deixa sense efcte,part del contingut de les Condicions Generals de la pòlisa.
http://www.lasprovincias.es/v/20101019/economia/juez-anula-clausula-suelo-20101019.html
http://www.definicionlegal.com/definicionde/Clausula.htm

Usdefruit

L’usdefruit [usufructo] etimològicament prové del llatí usufructus; composta per usus (utor-uteris-uti-usus sum: usar, servir-se de) i fructus (fruor-fueris-frueri-fructus sum: gaudir) -ús i gaudi-.
Es defineix com el dret real (res-rei) sobre coses alienes que permet usar-les i percebre els seus “fruits” deixant fora de perill la seua substància. D’esta manera té la seua possessió, però no la seua propietat i per això no podrà alienar-la ni disminuir-la sense el consentiment del propietari.

Url. de la notícia en la qual apareix la paraula:
www.planaslegal.com

Definició treta de: Manual Dret Romà i Wikipedia

Testament



El testament.
El testament és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seua mort 'amo de tots el seus béns
o part d´ells.
Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha mort intestat (ab intestato)

Legistatura

Legistatura.

Una legistatura és el periode o mandat dels membres dels organismes legislatius (Congres o Parlament) fins la seguent elecció general, durant el que puguen ejercir les atribucions del poder legislatiu i altres que les otorga la Constitució.

Dret d'ús

És el poder que permet utilitzar la cosa aliena per a satisfer les necessitats de l'individu i la seua família, però, sense poder percebre els seus fruits, que sería el dret d'usufructe.

Es tracta d'un dret que al seu origen estava prou restringit donat que l'individu només podía aprofitar els béns produïts per una propietat al·liena per pura necessitat pròpia i familiar. Mai es podria arrendar dita propietat ni fer negoci amb els fruits obtinguts. En canvi, hui aquest dret ha evolucionat i podem utilitzar també el fruit amb els llímits de necessitat de l'individu i dels familiars més propers.



www.derecho.laguia2000.com/parte-general/derecho-de-uso

Projecte de llei

Un projecte de llei, en termes generals, és la proposta de llei presentada davant l'òrgan legislatiu competent (Congrés, Parlament o Assemblea), i que encara no ha estat aprovada o ratificada pel mateix.
La forma, tramitació, aprovació o legitimació per realitzar projectes de llei dependrà de l'ordenament jurídic de cada estat i, en particular, del que disposa en la seva Constitució.


Sentència

La sentència és una resolució judicial dictada per un jutge o tribunal que posa fi a la litis o causa penal.
La sentència declara o reconeix el dret o raó d'una de les parts, obligant a l'altra a passar per tal declaració i complir-la.


http://www.publico.es/espana/342271/mas-de-68-000-euros-para-la-familia-de-una-mujer-que-fallecio-por-falta-de-camas-en-el-hospital

Resolució

La resolució és un decret o decisió d'una autoritat gubernamental o judicial, mitjançant el que s'ordena el compliment d'unes mesures determinades que variaràn en cada cas segons les necesitats de cadascun d'ells.



http://www.lasprovincias.es/v/20101019/valencia/dueno-ultima-casita-puig-20101019.html

Imputació

El juez que instruye el caso Gürtel en el Tribunal Superior de Justicia de Madrid, Antonio Pedreira, ha confirmado hoy la imputación por 11 delitos de Francisco Rodríguez Pendas, ex asesor del diputado regional y ex viceconsejero de Presidencia de la Comunidad de Madrid Alberto López Viejo. Rodríguez Pendas ha comparecido hoy a petición propia ante el magistrado aunque se ha negado a declarar amparándose en el artículo 24 de la Constitución.


He trobat aquesta informació en el següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/espana/imputado/Gurtel/niega/declarar/pese/comparecer/peticion/propia/elpepuesp/20100930elpepunac_14/Tes

La definició del terme imputació és: Atribució d'un delicte o d'una acció.

18 d’oct. 2010

FISCALIA

Fiscalia:
conjunt de funcionaris que exerceixen el Ministeri Públic davant els Tribunals,ostentant d’aquesta manera en general,la representació dels interessos públics

http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/pide/juez/extradicion/supuesto/etarra/Arturo/Cubillas/elpepuesp/20101018elpepunac_8/Tes

http://www.lexjuridica.com/diccionario.php

Denúncia.

Denúncia: Posada en coneixement del jutge, el fiscal o la polícia d'un delicte (definicionlegal.com). La denúncia com a dada que informa respecte a la presunta comissió d'un fet delictós, té com a essencial efecte, movilitzar l'òrgan competent perquè inicie les investigacions preliminars per constatar, en primer lloc, la realització d'un fet il·lícit (fet no permés legal ni moralment), i en segon lloc, l'autor. (es.wikipedia.org)

Trobem la paraula "denúncia" repetides voltes a la notícia publicada al diari "Levante. El mercantil valenciano" a dia 18 d'octubre de 2010 i que porta com a titular "Arrestan a tres menores por agredir sexualmente a una niña de 13 años". A continuació trobareu l'enllaç de la notícia.

http://www.levante-emv.com/sucesos/2010/10/18/arrestan-tres-menores-agredir-sexualmente-nina-13-anos/748529.html

Estévez Giménez, Bárbara.

Indemnització

La indemnització es defineix com l'acció de la víctima o l'acreedor d'exigir al deudor o al causant del dany una quantitat de diners o de bens equivalent per a solventar els perjudicis causats.

La indemnització es pot dividir en dos tipus, segons la seua procedència:
  • Contractuals: aquelles que el deudor ha de pagar per l'incompliment del contracte pactat amb l'acreedor.
  • Extracontractuals: aquelles que el causant del perjudici té que pagar, encara que no hi havia pactat cal contracte però que ha provocat danys a un tercer. Per exemple, per l'incompliment de la llei.


Delicte

en sentit dogmàtic es definit com una conducta, acció u omissió típica (descrita per llei), antijurídica (contaria a Dret), i culpable a la que correspón una sanció denominada pena. Suposa una acció u omissió tipificada i penada per la llei. En sentit legal, els codis penals i la doctrina defineixen "delicte" com tota conducta contraria al ordenament jurídic del pais a on es produeix.

www.expansión.com/jurídico/
http://www.http//es.wikipedia.org/wiki/delito

Recurs d'apel·lació

Podem definir recurs com una impugnació d’un acord o resolució per qui es considere perjudicat, per tal que, en raó als motius legats es reforme dita resolució, bé per l’òrgan que la va dictar o pel superior. Per tant, podem definir recurs d’apel·lació com el recurs ordinari i devolutiu per a la impugnació de resolucions judicials davant el Tribunal superior que la va dictar.


Concepte extret del link http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/18/espana/1287412902.html

Cèdula

1. Paper o pergamí per a escriure en ell alguna cosa.
2. Document en el qual es reconeix un deute o altra obligació.

En aquest cas:

Cèdula hipotecària:

1. Document que dona fe d'un crèdit hipotecari i, en especial, títol emitit pel deutor del prèstec.

Trobat a: Las Provincias (secció d'economía); http://www.lasprovincias.es/20101018/economia/moody-bancaja-cedula-hipotecaria-201010181821.html

aquest és un bloc de llenguatge jurídic no de lenguaje jurídico

Benvolgudes estudiantes i benvolguts estudiants!!
heu de fer les entrades al bloc d'acord amb la vostra llengua curricular a la Universitat!!
encara que la noticia estiga en un diari en castellà vosaltres heu de treballar el llenguatge jurídic valencià.
Per facilitar-vos la tasca compteu en el bloc amb:
- vocabularis de la facultat de dret.
- traductor

Audiència Nacional

La Audiència Nacional és un tribunal espanyol amb seu en la Villa de Madrid y que te jurisdicció en tot el territori de Espanya. És un tribunal tant d'apelació com de instància en aquelles materies que la Llei Orgànica del Poder Judicial indica pero en cap cas es tracta d'un tribunal de casació.