27 de des. 2010
19 de des. 2010
Quòrum
El quòrum és la concurrència personal mínima, precisa per a la validesa de determinats acords en assemblees, societats i organismes col·legiats en general. Així es tracta d'un concepte jurídic molt important en l'àmbit de la política.
El quòrum es pot exigir per al tractament d'una determinada qüestió en una assamblea, el que farà que fins que no hi haja un mínim d'assistents no es podrà prendre la decisió pertinent.
El quòrum d'assistencia és una ferramenta molt important en el camp de la política ja que pot lograr impedir que es tracten temes que s'oposen als seus interessos, així l'exemple d'un grup parlamentari que decideix no assitir a la sessió, d'aquesta forma no otorga quòrum i impedeix que la aquesta prossegueixi.
Amb el terme quòrum estan relacionats termes com la majoria ordinaria (per aprobar una decisió es necessiten més vots a favor que en contra), la majoria absoluta (es consegueix amb més de la meitat dels vots dels integrants que componen la sessió) y la majoria qualificada (es necessiten més vots que una majoria ordinaria o requereix d'alguns requisits addicionals com un percentatge mínim de vot o un mínim de vots vàlids).
24 de nov. 2010
Activitat complementària: visita a la Ciutat de la Justícia
Avui hem fet la visita a la Ciutat de la Justícia on crec que ha resultat interessant per a tots nosaltres. Hem tingut la sort de que el Director tinguera forat en l'agenda per estar amb nosaltres, hem parlat amb advocats, advocades i procuradores i a més els jutges ens han dedicat temps després de les vistes per departir algunes parauletes amb els grups.Tinc una bona impressió de la visita però i vosaltres???
Comenteu
22 de nov. 2010
19 de nov. 2010
INTERDICCIÓ A L'ARBITRARIETAT
- Interdicció a l'arbitrarietat:
És la prohibició que els poders públics actuen d'acord a la simple voluntat dels seus titulars, sense ajustar-se a les normes, és a dir, significa que les autoritats no poden prendre decisions arbitràries (aquelles que infringeixen el principi d'igualtat de tractament dels administrats davant l'aplicació de la llei i les regles objectivament determinades). En l'Estat de Dret regeix l'imperi de la llei, a la qual estan subjectes tots els poders. L'arbitrarietat, caracteritzada per l'actuació sense fonament jurídic (discriminació injustificada i absència de justificació racional de les decisions adoptades) és pròpia de les tiranies i la pot exercir o bé el legislador o bé l'Administració. La Constitució espanyola (Art. 9.3.) garanteix la interdicció a l'arbitrarietat als poders públics, que estan de la mateixa manera que els ciutadans subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.
El terme ha aparegut al diari El País en la notícia: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Luna/acusa/PP/banalizar/corrupcion/sostener/Camps/elpepiespval/20100729elpval_6/Tes
He definit el terme gràcies a l'enciclopèdia jurídica: http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/interdiccion-de-la-arbitrariedad/interdiccion-de-la-arbitrariedad.htm , el blog dura lex http://garciamado.blogspot.com/2008/01/el-principio-de-interdiccin-de-la.html i els apunts de dret constitucional.
Publicat per Laura Piera Boronat
18 de nov. 2010
Segona fase del bloc
Ara que ja estem posats a intrduir entrades anem a treballar el fer comentaris, donat que no heu fet cap fins ara, si no se m'ha passat algún. Com exemples de comentaris teniu en el terme jurídic Administració judicial dos: així doncs, heu d'entrar a llegir les definicions buscar la noticia i fer algun afegitó que en uga ajudar a tots a millorar el nostre glosari jurídic.
ânim!!!
ânim!!!
17 de nov. 2010
Llei orgànica
Llei orgànica.
Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques, les que aproven els Estatus d´autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució.
14 de nov. 2010
reglament
conjunt de normes, regles o lleis creades per una autoritat per tal de regir una activitat o un organisme.
la noticia:http://www.elmundo.es/elmundo/2010/11/05/toros/1288912884.html
Acció
Es l'acte d'acudir davant d'una autoritat jurisdiccional per a que declare el Dret.
la noticia es: http://www.elmundo.es/mundodinero/2010/11/13/economia/1289605699.html
6 de nov. 2010
SUBORN
Un suborn és la corrupció que es realitza sobre un individu ja siga a través de l'entrega d'una suma de diners, d'un regal o de la realització d'un favor per tal d'obtenir després d'aquesta persona algo que es necessita o aprecia.
Es converteix en delicte quan siga un funcionari públic el que exigeix o accepta el suborn per concretat o ometre una acció.
Pot adoptar diverses formes:
A més de ser un delicte, es tracta també d'una falta ètica que hauria de ser evitada.
El terme ha aparegut al diari El País: http://www.elpais.com/articulo/andalucia/fiscalia/acusa/cohecho/ex/alcalde/Algaba/elpepiespand/20101106elpand_4/Tes
Per definir-lo he consultat a l'enciclopèdia Larousse (Ed. Planeta, Barcelona 1989).
Publicat per Laura Piera Boronat.
Es converteix en delicte quan siga un funcionari públic el que exigeix o accepta el suborn per concretat o ometre una acció.
Pot adoptar diverses formes:
- * Suborn simple: un funcionari accepta una suma de diners per autoritzar o complir amb un acte
- * Suborn qualificat: l'objectiu és obstaculitzar alguna acció.
- * Suborn passiu: el comet la persona que ofereix o accepta el suborn.
A més de ser un delicte, es tracta també d'una falta ètica que hauria de ser evitada.
El terme ha aparegut al diari El País: http://www.elpais.com/articulo/andalucia/fiscalia/acusa/cohecho/ex/alcalde/Algaba/elpepiespand/20101106elpand_4/Tes
Per definir-lo he consultat a l'enciclopèdia Larousse (Ed. Planeta, Barcelona 1989).
Publicat per Laura Piera Boronat.
4 de nov. 2010
Rescissió
La rescissió és un concepte que fa referència al negoci jurídic pel qual es deixa sense efecte, mitjançant declaració judicial, un negoci, contracte o acte jurídic. També és coneguda com l'acció de nul.litat dels contractes o negocis jurídics.
A més alguns sistemes jurídics la consideren com un dels modes d'extingir les obligacions. Hi ha tres classes de rescissió:
Voluntària: ha d'estar pendent de compliment i exigeix mutu consentiment de les parts.
Judicial: per lesió patrimonial o perjudici sofert que portarà una conseqüència emesa en sentència per òrgan judicial.
Fortuïta: passa a conseqüència de circumstàncies alienes a la voluntat de l'obligat per circumstàncies forçoses en què el compliment de l'obligació es torna impossible. [Mort d'un dels socis, mort dels mandataris, i en el cas que els hereus no desitgen mantenir l'obligació, renúncia per causa justa]
Podem trobar el terme a: http://www.elmundo.es/mundodinero/2010/09/03/economia/1283523621.html
A més alguns sistemes jurídics la consideren com un dels modes d'extingir les obligacions. Hi ha tres classes de rescissió:
Voluntària: ha d'estar pendent de compliment i exigeix mutu consentiment de les parts.
Judicial: per lesió patrimonial o perjudici sofert que portarà una conseqüència emesa en sentència per òrgan judicial.
Fortuïta: passa a conseqüència de circumstàncies alienes a la voluntat de l'obligat per circumstàncies forçoses en què el compliment de l'obligació es torna impossible. [Mort d'un dels socis, mort dels mandataris, i en el cas que els hereus no desitgen mantenir l'obligació, renúncia per causa justa]
Podem trobar el terme a: http://www.elmundo.es/mundodinero/2010/09/03/economia/1283523621.html
3 de nov. 2010
demanda
Sergio Alfaro la defineix com un document la presentació del qual a l'autoritat té com objectiu aconseguir d'aquesta la iniciació d'un procediment per substanciar en ell tants processos com pretensions tinga el demandant per ser satisfetes per persona distinta a dita autoritat.
Una vegada presentada davant el tribunal competent, la demanda deu ser acolida a tramitació, mitjançant una resolució, deguent notificar-se-li i donant-li un temps determinat per contestar tal demanda
Una vegada presentada davant el tribunal competent, la demanda deu ser acolida a tramitació, mitjançant una resolució, deguent notificar-se-li i donant-li un temps determinat per contestar tal demanda
31 d’oct. 2010
HIPOTECA
Una hipoteca és un contracte mitjançant el qual es prén com a garantia d'un crèdit a un bé, generalment de tipus immoble. El bé està en mans del propietari mentre complesca amb les seues obligacions; en cas contrari, el creditor(persona que cedeix els diners) pot procedir a realitzar la venta del bé amb la intenció de cobrar la quantitat de diners prestada.
El contracte que constitueix una hipoteca ha de ser registrat en el Registre de la Propietat amb l'objectiu que posseïsca valor per a tercers. En cas que l'acreditat (persona a qui es presten els diners) no complesca amb els seus pagaments, es procedeix a una demanda, a una sentència condenatòria i a la subhasta de l'immoble. Així, la hipoteca sols imposa una obligació al deudor i es troba reglamentada d'acord amb la llei.
Els tres aspectes més importants de la hipoteca són:
He trobat el terme HIPOTECA a la notícia següent, apareguda al diari El País:
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Ciudadano/subprime/elpepusocdmg/20101031elpdmgrep_10/Tes
La definició l'he extreta de l'enciclopèdia Larousse i de la pàg. web http://www.definicionabc.com/economia/hipoteca.php
Enviat per Laura Piera Boronat
Una hipoteca és un contracte mitjançant el qual es prén com a garantia d'un crèdit a un bé, generalment de tipus immoble. El bé està en mans del propietari mentre complesca amb les seues obligacions; en cas contrari, el creditor(persona que cedeix els diners) pot procedir a realitzar la venta del bé amb la intenció de cobrar la quantitat de diners prestada.
El contracte que constitueix una hipoteca ha de ser registrat en el Registre de la Propietat amb l'objectiu que posseïsca valor per a tercers. En cas que l'acreditat (persona a qui es presten els diners) no complesca amb els seus pagaments, es procedeix a una demanda, a una sentència condenatòria i a la subhasta de l'immoble. Així, la hipoteca sols imposa una obligació al deudor i es troba reglamentada d'acord amb la llei.
Els tres aspectes més importants de la hipoteca són:
- Capital: diners prestat pel banc i que sol ser menor al preu de l'immoble per tal de poder-se cobrir en una possible subhasta.
- Interés: indica el percentatge exta que s'ha de pagar a l'entitat que va otorgar el préstec.
- Termini: temps que comprén la devolució del capital.
He trobat el terme HIPOTECA a la notícia següent, apareguda al diari El País:
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Ciudadano/subprime/elpepusocdmg/20101031elpdmgrep_10/Tes
La definició l'he extreta de l'enciclopèdia Larousse i de la pàg. web http://www.definicionabc.com/economia/hipoteca.php
Enviat per Laura Piera Boronat
30 d’oct. 2010
Delicte de Prevaricació
La prevaricació és un delicte que consisteix que una autoritat, jutge o un altre funcionari públic dicte una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta. Creure's amb tanta autoritat com per estar per sobre de la llei sense ser així.
Aquesta actuació és una manifestació d'un abús d'autoritat. Està sancionada pel Dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la pròpia Administració.
La prevaricació té els següents requisits:
La persona que realitza la prevaricació ha de ser una autoritat o funcionari.
En l'exercici del seu càrrec.
Que la resolució injusta es dicti sabent que ho és. Ha d'existir dol.
Extret del periòdic Les Provincies: http://www.lasprovincias.es/v/20101030/valencia/bellver-pide-aparte-fiscal-20101030.html
Aquesta actuació és una manifestació d'un abús d'autoritat. Està sancionada pel Dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la pròpia Administració.
La prevaricació té els següents requisits:
La persona que realitza la prevaricació ha de ser una autoritat o funcionari.
En l'exercici del seu càrrec.
Que la resolució injusta es dicti sabent que ho és. Ha d'existir dol.
Extret del periòdic Les Provincies: http://www.lasprovincias.es/v/20101030/valencia/bellver-pide-aparte-fiscal-20101030.html
29 d’oct. 2010
Imprudència
Imprudència
Omisió de la diligència exigible a algú, que implica que el fet injust o danyós resultant, motive la seua responsabilitat civil o penal.
http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
http://www.lasprovincias.es/
Omisió de la diligència exigible a algú, que implica que el fet injust o danyós resultant, motive la seua responsabilitat civil o penal.
http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
http://www.lasprovincias.es/
28 d’oct. 2010
27 d’oct. 2010
26 d’oct. 2010
Judici
Proces legal en el que es resol un delicte i que esta sotmes al coneiximent d´un tribunal de justicia.
A aquest proces legal intervenen dos parts.
bibliografia: http://es.thefreedictionary.com/juicio y http://es.wikipedia.org/wiki/Juicio
A aquest proces legal intervenen dos parts.
bibliografia: http://es.thefreedictionary.com/juicio y http://es.wikipedia.org/wiki/Juicio
25 d’oct. 2010
pena
Pena:
Sanció o càstig establit per la Llei per als autors i responsables d’infraccions.
Sancions especifiques comprengudes en el CP,susceptibles d’imposar-se als responsables de delictes i faltes,que queden recollides en el CP
http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
http://www.lasprovincias.es/v/20101025/comunitat/convento-fraude-fiscal-20101025.html
Sanció o càstig establit per la Llei per als autors i responsables d’infraccions.
Sancions especifiques comprengudes en el CP,susceptibles d’imposar-se als responsables de delictes i faltes,que queden recollides en el CP
http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
http://www.lasprovincias.es/v/20101025/comunitat/convento-fraude-fiscal-20101025.html
Arbitratge i el seu concepte
L'ARBITRATGE
El procés es caracteritza perquè no intervé un òrgan de l'Estat per resoldre un conflicte, aquest òrgan ha de ser imparcial i independent i a més pot executar les seves pròpies decisions.
Es preveu a través d'una llei reguladora especifica la possibilitat que les parts, quan sorgeixi un conflicte acudeixin per resoldre les seves diferències a subjectes particulars, aquest conflicte no pot tractar sobre matèries en les quals aquest implicat l'ordre publico.
A la decisió que adoptin se li concedeix la mateixa força legal que a una sentència judicial, però aquestes decisions no poden ser executades pels propis àrbitres.
Els motius per acudir a l'arbitratge es feien descansar tradicionalment en el desig d'evitar la publicitat dels processos judicials, també en el desig de triar jutges amb determinades característiques que poguessin ser mes adequats que els oficials. Avui dia els motius per anar a l'arbitratge són mes el desig d'aconseguir una ràpida solució dels conflictes ja que el sistema judicial sol ser lent i ineficaç.
Trobat al diari El País i amb informació de http://html.rincondelvago.com/
Avui dia tenim un arbitratge promogut per la pròpia llei arbitral, llei que és fruit d'una recomanació al consell de ministres del Consell d'Europa.
CONCEPTE
El Professor Jimeno Sendra l'explica com: És el mètode heterocompositiu de solució dels conflictes intersubjetiu de naturalesa disponible, al que les parts prèvia i voluntàriament decideixen sotmetre's, i en el qual un o diversos àrbitres posen fi d'una manera definitiva i irrevocable al litigi plantejat mitjançant l'aplicació del dret o conforme al seu lleial saber i entendre.
El procés es caracteritza perquè no intervé un òrgan de l'Estat per resoldre un conflicte, aquest òrgan ha de ser imparcial i independent i a més pot executar les seves pròpies decisions.
Es preveu a través d'una llei reguladora especifica la possibilitat que les parts, quan sorgeixi un conflicte acudeixin per resoldre les seves diferències a subjectes particulars, aquest conflicte no pot tractar sobre matèries en les quals aquest implicat l'ordre publico.
A la decisió que adoptin se li concedeix la mateixa força legal que a una sentència judicial, però aquestes decisions no poden ser executades pels propis àrbitres.
Els motius per acudir a l'arbitratge es feien descansar tradicionalment en el desig d'evitar la publicitat dels processos judicials, també en el desig de triar jutges amb determinades característiques que poguessin ser mes adequats que els oficials. Avui dia els motius per anar a l'arbitratge són mes el desig d'aconseguir una ràpida solució dels conflictes ja que el sistema judicial sol ser lent i ineficaç.
Trobat al diari El País i amb informació de http://html.rincondelvago.com/
Avui dia tenim un arbitratge promogut per la pròpia llei arbitral, llei que és fruit d'una recomanació al consell de ministres del Consell d'Europa.
CONCEPTE
El Professor Jimeno Sendra l'explica com: És el mètode heterocompositiu de solució dels conflictes intersubjetiu de naturalesa disponible, al que les parts prèvia i voluntàriament decideixen sotmetre's, i en el qual un o diversos àrbitres posen fi d'una manera definitiva i irrevocable al litigi plantejat mitjançant l'aplicació del dret o conforme al seu lleial saber i entendre.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons l'article 122 de la Constitució Espanyola, és l'òrgan de govern del Poder Judicial d'Espanya. La seva principal funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront dels altres poders de l'Estat.
Trobat a www.elpais.com
i amb definició de: http://es.wikipedia.org
Trobat a www.elpais.com
i amb definició de: http://es.wikipedia.org
Veredicte
Veredicte
Resposta que un jurat dóna sobre un fet en causa civil o criminal a les preguntes formulades per el tribunal.
Abús de dret.
Abús del dret
Exercici d´un dret sobrepassant els límits normals i en prejuí d´un tercer.
(Art. 7-2 del Codi Civil)
www.lasprovincias.es
Advocat
Advocat
Licenciat o doctor en dret que exercix professionalment la direcció y defensa de les parts en tota classe de processos o el assessorament i consell jurídic.
JUTGE DE PRIMERA INSTÀNCIA O INSTRUCCIÓ
JUTGE INSTRUCTOR O DE PRIMERA INSTÀNCIA
Jutge és aquell que pertany a la carrera judicial, únic investit amb autoritat per a jutjar i fer executar allò jutjat, en les causes de les seues respectives competències. Si aprofundim més en el terme un jutge és aquell funcionari dependent del ministeri de justícia que, per les seves capacitats, té jurisdicció per a decidir els plets civils i criminals.
El terme ha aparegut publicat al diari El País:
http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscal/acusa/alcaldesa/Alicante/trato/favor/Ortiz/cambio/regalos/elpepuesp/20101025elpepunac_21/Tes
Enviat per Laura Piera Boronat
Jutge és aquell que pertany a la carrera judicial, únic investit amb autoritat per a jutjar i fer executar allò jutjat, en les causes de les seues respectives competències. Si aprofundim més en el terme un jutge és aquell funcionari dependent del ministeri de justícia que, per les seves capacitats, té jurisdicció per a decidir els plets civils i criminals.
- Jutge de primera instància o instrucció: jutge ordinari d'un partit o districte, coneixedor en primera instància dels assumptes civils no comesos per la llei als jutges municipals, i en matèria criminal dirigix la instrucció de sumaris. Això és, haurà de conéixer els casos, fets o processos judicials, així com delictius en primera instància, després dels jutges de pau.
El terme ha aparegut publicat al diari El País:
http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscal/acusa/alcaldesa/Alicante/trato/favor/Ortiz/cambio/regalos/elpepuesp/20101025elpepunac_21/Tes
Enviat per Laura Piera Boronat
24 d’oct. 2010
Administració Judicial
L'administració judicial és una figura prevista per l'ordenament judicial. En alguns casos s'utilitza per garantir el control i la protecció dels drets patrimonials d'un creditor, en el cas que s'hagi demanat per assegurar la devolució d'un crèdit, o com a garantia de molts creditors (privats i públics) en cas de insolvència familiar / empresarial bé sigui una suspensió de pagaments o una fallida (totes aquestes figures conegudes a Espanya com a concurs de creditors) en aquest cas es denomina administració concursal.
L'administració judicial no només està relacionada amb l'execució de crèdits sinó que és un instrument d'auxili judicial en totes les jurisdiccions (civil, penal, social, administrativa, etc.) I resulta de gran utilitat quat l'execució (això, subasta judicial,etc.) no és la via més indicat per garantir el cobrament o resulta antieconòmica. En alguns casos, és el mateix deutor el que pot escollir com a millor alternativa, a l'alienació dels seus béns, l'embargament íntegre de la seva empresa, fins a la total satisfacció del crèdit, i evitar el tancament del negoci.
Concepte extret de la notícia: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/24/espana/1287939769.html
L'administració judicial no només està relacionada amb l'execució de crèdits sinó que és un instrument d'auxili judicial en totes les jurisdiccions (civil, penal, social, administrativa, etc.) I resulta de gran utilitat quat l'execució (això, subasta judicial,etc.) no és la via més indicat per garantir el cobrament o resulta antieconòmica. En alguns casos, és el mateix deutor el que pot escollir com a millor alternativa, a l'alienació dels seus béns, l'embargament íntegre de la seva empresa, fins a la total satisfacció del crèdit, i evitar el tancament del negoci.
Concepte extret de la notícia: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/24/espana/1287939769.html
Objecció de consciència
L'objecció de consciència és la negativa a realitzar un acte per raons ètiques o religioses, usualment la negativa a complir una llei o realitzar una funció pròpia de la professió. En Espanya s'han realitzat objeccions per rebre l'assignatura d' "Educació per a la Ciutadanía" i finalment el Tribunal Suprem va resoldre que no es pot objectar aquesta assignatura.
Notícia extreta del diari "El País" (dijous 21 de octubre de 2010)
Divorci
El Divorci és la dissolució del matrimoni. En la majoria dels països, el matrimoni és una unió entre dues persones amb un reconeixement social, cultural i jurídic, que té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. En ocasions els cònjuges (o un d'ells) poden desitjar desfer el vincle matrimonial, la qual cosa porta a terme, si en la legislació està permès, a través de la figura del divorci. En alguns ordenaments jurídics el divorci no està permès, entenent que el matrimoni no pot dissoldre's per la simple voluntat de les parts.
Terme extret de "El País" ( dijous 21 de octubre de 2010 )
FURT
El delicte de furt en l'apoderament il·legítim d'una cosa moble, aliena en tot o en part, realitzat sense força en les coses, ni violència o intimidació en les persones.
El furt es considerarà falta o delicte en funció del valor econòmic del que furta. A Espanya es considera Delicte a partir dels 400 euros.
Terme extret de la noticia:
PHISHING
És un terme informàtic que denomina un tipus de delicte enquadrat dins de l'àmbit de les estafes cibernètiques, i que es comet per mitjà de l'ús d'un tipus d'enginyeria social caracteritzat per intentar adquirir informació confidencial de forma fraudulenta (como pot ser una contrasenya o informació detallada sobre targetes de crédit). L'estafador, conegut com phisher, es fa passar per una persona o empresa de confiança en una aparent comunicació oficial electrònica, normalment un correu electrònic.
Aquest terme ho he tret de:
AUDIÈNCIA NACIONAL
És un tribunal amb seu a la Vila de Madrid que té jurisdicció a tota Espanya. És un tribunal tant d'apel.lació com de instància en aquelles matèries que la Llei Orgànica del poder judicial indica però en cap cas es tracta d'un tribunal de casació.
Hem trovat aquest terme a la segùent notícia: http://www.publico.es/espana/343124/victimas-de-franco-y-de-la-transicion
Hem trovat aquest terme a la segùent notícia: http://www.publico.es/espana/343124/victimas-de-franco-y-de-la-transicion
JURISTA
1. Persona que exerceix una professió jurídica.
2. Jusrisconsulte ( persona dedicada a l' estudi, interpretació i aplicació del dret).
Hem trovat aquest terme a la següent notícia: http://www.publico.es/espana/343124/victimas-de-franco-y-de-la-transicion
2. Jusrisconsulte ( persona dedicada a l' estudi, interpretació i aplicació del dret).
Hem trovat aquest terme a la següent notícia: http://www.publico.es/espana/343124/victimas-de-franco-y-de-la-transicion
Habeas corpus
El habeas corpus és un dret propi del ciutadà que es troba detingut per compareixer de forma immediata i pública davant un tribunal o un jutge. Els jutges, a l'escoltar la compareixença del detingut, poden determinar si l'arrest es legal o ilegal y, per tant, poden decretar que finalice.
El habeas corpus és, per tant, una institució jurídica que busca evitar les detencions arbitraries i que garanteix la llibertat personal de l'individu. El recurs sol utilitzar-se per evitar els abusos de les autoritats ja que obliga a presentar la situació del detingut davant d' un jutge.
23 d’oct. 2010
resolucó
Acte emitit per un órgan administratiu o jurisdiccional la virtud la qual es decideix sobre qüestions tant "d´índole" merament instrumental o procedimental, les quals poden afectar o no als drets i deures dels qui son part o apareixen com a interesats, com de caracter sustantiu o de fons, en el qual cas sempre es produirà la afecció mencionada.
Estat de setge.
L' estat de setge és un règimen d'excepció que pot declatar el govern d'un país en situacions especials. L'estat de setge representa un concepete equivalent a l'estat de guerra, i per això li donen a les forçes armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l'estat de setge queden abolides les garanties constitucionals, amb major o menor extensió, segons la legislació.
22 d’oct. 2010
Indemnització
Indemnització
La indemnització es defineix com l'acció de la víctima o l'acreedor d'exigir al deudor o al causant del dany una quantitat de diners o de bens equivalent per a solventar els perjudicis causats.
La indemnització es pot dividir en dos tipus, segons la seua procedència:
Contractuals: aquelles que el deudor ha de pagar per l'incompliment del contracte pactat amb l'acreedor.
Extracontractuals: aquelles que el causant del perjudici té que pagar, encara que no hi havia pactat cal contracte però que ha provocat danys a un tercer. Per exemple, per l'incompliment de la llei.
http://www.elpais.com/articulo/espana/Fiscalia/pide/220/anos/carcel/piratas/acusados/secuestrar/Alakrana/elpepuesp/20101018elpepunac_7/Tes
La indemnització es defineix com l'acció de la víctima o l'acreedor d'exigir al deudor o al causant del dany una quantitat de diners o de bens equivalent per a solventar els perjudicis causats.
La indemnització es pot dividir en dos tipus, segons la seua procedència:
Contractuals: aquelles que el deudor ha de pagar per l'incompliment del contracte pactat amb l'acreedor.
Extracontractuals: aquelles que el causant del perjudici té que pagar, encara que no hi havia pactat cal contracte però que ha provocat danys a un tercer. Per exemple, per l'incompliment de la llei.
http://www.elpais.com/articulo/espana/Fiscalia/pide/220/anos/carcel/piratas/acusados/secuestrar/Alakrana/elpepuesp/20101018elpepunac_7/Tes
DETENCIÓ, IMPUTACIÓ I DELICTE.
La detenció és una mesura cautelar personal que consisteix en la privació temporal de la llibertat, ordenada per una autoritat competent.
La imputació és l'acte mitjançant el qual se li acusa formalment a una persona d'un delicte concret.
Un delicte és una acció o omisió voluntària o imprudent que es troba penada per la llei. Per tant, el delicte suposa un quebrantament de les normes i comporta un càstig per el responsable.
http://www.levante-emv.com/sucesos/2010/10/22/imputado-ex-diputado-psoe-pornografia-infantil/749985.html
Font d'informació: wikipedia.
La imputació és l'acte mitjançant el qual se li acusa formalment a una persona d'un delicte concret.
Un delicte és una acció o omisió voluntària o imprudent que es troba penada per la llei. Per tant, el delicte suposa un quebrantament de les normes i comporta un càstig per el responsable.
http://www.levante-emv.com/sucesos/2010/10/22/imputado-ex-diputado-psoe-pornografia-infantil/749985.html
Font d'informació: wikipedia.
embargar
En Derecho, el embargo es la declaración judicial por la que se afectan determinados bienes o derechos de contenido o valor económico, para hacer cumplir sobre ellos una obligación pecuniaria ya declarada (embargo ejecutivo) o que previsiblemente se va a declarar en una sentencia futura (embargo preventivo).
La noticia aparece en: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/22/suvivienda/1287748194.html
Retroactivitat
La retroactivitat, en Dret, és un possible efecte de les normes o actes jurídics que implica l'extensió de la seua aplicació al fet que una norma estableix que la seua aplicació no només és sobre fets futurs sinó que s'aplicarà també a fets anteriors a la promulgació. No obstant això, aquesta possibilitat suposa una situació excepcional, perquè pot entrar en contradicció amb el principi de seguretat jurídica que protegeix la certesa sobre els drets i obligacions que les persones tenen.
En Dret penal regeix el principi d'irretroactivitat, que busca protegir als ciutadans que se'ls puga sancionar a posteriori per un acte que quan va ser realitzat no estava prohibit.
Aquesta irretroactivitat, però, no és absoluta, ja que només afecta a aquelles normes que perjudiquen l'imputat, acusat o condemnat, però no a aquelles que el beneficien. Per tant, si un delicte és derogat per una llei posterior, o rep una pena menor, es pot i s'ha d'aplicar la normativa que li sigua més beneficiosa.
El terme apareix, per exemple, a aquesta noticia: http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/noticia/1244291/1244291
En Dret penal regeix el principi d'irretroactivitat, que busca protegir als ciutadans que se'ls puga sancionar a posteriori per un acte que quan va ser realitzat no estava prohibit.
Aquesta irretroactivitat, però, no és absoluta, ja que només afecta a aquelles normes que perjudiquen l'imputat, acusat o condemnat, però no a aquelles que el beneficien. Per tant, si un delicte és derogat per una llei posterior, o rep una pena menor, es pot i s'ha d'aplicar la normativa que li sigua més beneficiosa.
El terme apareix, per exemple, a aquesta noticia: http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/noticia/1244291/1244291
Derogar
Es denomina derogació al procediment a través del qual es deixa sense efecte a una disposició normativa, ja sigui de rang de llei o inferior. La derogació és, per tant, l'acció contrària a la promulgació.
En general es pot dir que tenen poder de derogar normes tots els òrgans que tenen poder per promulgar. Per tant, el poder legislatiu pot promulgar i derogar normes amb rang de llei, igual que el poder executiu pot promulgar i derogar normes amb rang reglamentari.
No obstant això, també existeix en alguns ordenaments jurídics la figura del legislador negatiu, que consisteix en un òrgan que té la capacitat de derogar normes, però no de promulgar. Seria el cas d'un Tribunal Constitucional pel que fa a aquelles lleis que entengui que vulneren la Constitució vigent al país.
En general es pot dir que tenen poder de derogar normes tots els òrgans que tenen poder per promulgar. Per tant, el poder legislatiu pot promulgar i derogar normes amb rang de llei, igual que el poder executiu pot promulgar i derogar normes amb rang reglamentari.
No obstant això, també existeix en alguns ordenaments jurídics la figura del legislador negatiu, que consisteix en un òrgan que té la capacitat de derogar normes, però no de promulgar. Seria el cas d'un Tribunal Constitucional pel que fa a aquelles lleis que entengui que vulneren la Constitució vigent al país.
Concepte extret de la notícia: http://www.publico.es/espana/342795/-la-ley-de-igualdad-ya-no-es-una-realidad
21 d’oct. 2010
Llançament
Llançament.
Diligencia pròpia d´execucions de sentència al objecte d´obligar per la força al desallotjament o despossessió d´una cosa. Específica dels judicis de desahució.
Lagunes de dret
Lagunes de dret.
És la situació fàctica que no apareïx regulada per el ordenament jurídic de forma expressa.
LITIGI
Un litigi es una controversia que sorgeix entre dos o mes persones. El terme s'utilitza abitualment com a sinònim de juí, però el seu significat es mes ampli. El seu us esta mes extés en controversies juridiques de caracter civil, mercantil o administratiu y no tant en juís de caracter penal.
En ocasions el litigi pot derivar en un procés judicial que espot dirimir, encara que no sempre es necessari.
Altres formes de resoldre un litigi son:
-l'arbitratge, forma de resoldre un litigi sense acudir a la legislació ordinaria.
Les parts es posen dacord per nombrar un tercer independent anomenat arbrit, y sera l'encarregat de resoldre el conflicte.
-la negociació, es el procés per el qual les parts interesades resolen conflictes, acorden linees de conducta, busquen ventatges individuals i colectives, procuren obtindre resultats que servisquen als seus interesos mutus.
-mediació, es un mètode de resolució de conflictes mitjançant la actuació d'un tercer imparcial que ajuda a les parts en disputa, a dialogar sobre els seus interesos i a trobar una solució en forma cooperativa.
Com podem vore la definició d'aquestos tres termes son basicament el mateix, ja que son tots per resoldre litigis.
la informació de la paraula l'he extreta de diferents pàgines d'internet i d'algun diccionari.
La paraula en concret esta reflectida en una noticia d'aquesta pàgina http://noticias.juridicas.com/
per cert es possible que estiga entregant la paraula fora de plaç d'entrega però no sabia ben be per a quin dia era.Iigualment la entregue.
En ocasions el litigi pot derivar en un procés judicial que espot dirimir, encara que no sempre es necessari.
Altres formes de resoldre un litigi son:
-l'arbitratge, forma de resoldre un litigi sense acudir a la legislació ordinaria.
Les parts es posen dacord per nombrar un tercer independent anomenat arbrit, y sera l'encarregat de resoldre el conflicte.
-la negociació, es el procés per el qual les parts interesades resolen conflictes, acorden linees de conducta, busquen ventatges individuals i colectives, procuren obtindre resultats que servisquen als seus interesos mutus.
-mediació, es un mètode de resolució de conflictes mitjançant la actuació d'un tercer imparcial que ajuda a les parts en disputa, a dialogar sobre els seus interesos i a trobar una solució en forma cooperativa.
Com podem vore la definició d'aquestos tres termes son basicament el mateix, ja que son tots per resoldre litigis.
la informació de la paraula l'he extreta de diferents pàgines d'internet i d'algun diccionari.
La paraula en concret esta reflectida en una noticia d'aquesta pàgina http://noticias.juridicas.com/
per cert es possible que estiga entregant la paraula fora de plaç d'entrega però no sabia ben be per a quin dia era.Iigualment la entregue.
Reial Decret legislatiu
El Reial Decret legislatiu es una norma juridica amb caracter de llei, propia de paísos amb monarquia parlamentaria, con per exemple Espanya.
Aquest tipus de norma es troba regulada en la Constitució del 78, y el apelatiu de "reial" ve donada perque es el rei l´encarregat d´expedir aquestos decrets, aixi com tmbé s´ocupa d´ordenar la seua pubicació i cumpliment
Font:
impost
Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública. És un tribut caracteritzat per fer sorgir obligacions pecuniàries en favor del creditor tributari regit pel dret i no requereix de cap contraprestació per part de l'administració. Sorgeix exclusivament com a conseqüència de la capacitat econòmica del contribuent. El camp de les ciències econòmiques que estudia els impostos son les finances públiques, mentre que el camp del dret, és el dret tributari.
La notícia : http://www.informador.com.mx/mexico/2010/242532/6/aprueban-alza-de-impuesto-a-tabaco.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impost
La notícia : http://www.informador.com.mx/mexico/2010/242532/6/aprueban-alza-de-impuesto-a-tabaco.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impost
20 d’oct. 2010
ESTATUT
En termes generals, entenem per estatut aquell conjunt de lleis que es redacten i es fan públiques en una societat per ser respectades i preses en compte per tots els ciutadans de la regió a la qual es faça referència. No obstant això, podem dir que l'estatut és una forma menor de lleis ja que en general es redacta en el marc d'una regió, ciutat o àrea específica, així com també pot ser el conjunt de lleis que regeixen una institució o entitat de manera particular. L'estatut, per tant, es pot trobar en la majoria dels casos supeditat a un conjunt de lleis més grans com la constitució nacional de cada país.
L'estatut està organitzat bàsicament per legislar sobre qüestions específiques o per a determinades institucions, i no és vàlid fora d'elles.
Així, cada estatut local o específic busca plantejar legislació sobre aspectes particulars i característics de la regió o entitat en qüestió darrere d'afavorir la resolució de conflictes (o directament evitar) de manera més concreta i clara, situació que no sempre succeeix amb els grans compendis de lleis generals per a tota una nació.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/319344-una-plataforma-es-mobilitza-per-lautonomia-de-catalunya-nord.html
http://www.definicionabc.com/derecho/estatuto.php
L'estatut està organitzat bàsicament per legislar sobre qüestions específiques o per a determinades institucions, i no és vàlid fora d'elles.
Així, cada estatut local o específic busca plantejar legislació sobre aspectes particulars i característics de la regió o entitat en qüestió darrere d'afavorir la resolució de conflictes (o directament evitar) de manera més concreta i clara, situació que no sempre succeeix amb els grans compendis de lleis generals per a tota una nació.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/319344-una-plataforma-es-mobilitza-per-lautonomia-de-catalunya-nord.html
http://www.definicionabc.com/derecho/estatuto.php
Tribunal Suprem
Aquest pot definir-se com l´òrgan constitucional de l´Estat Espanyol que es troba a la cúspide del Poder Judicial.Té la seva sede en Madrid i es superior en tots els ordres, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals la responsabilitat de les quals descansa en el Tribunal Constitucional, aliè al Poder Judicial.
El Tribunal Suprem és el tribunal d´última instància (final) en tots els casos i les seues decisons només poden ser deixades sense efecte quan el Tribunal Constitucional troba lesió dels drets i llibertats consitutcionals.
No obstant això, en l´ambit penal la seua Majestat el Rei pot deixar sense efecte fins i tot les condemnes imposades o ratificades pel Tribunal Suprem, en exercici del dret de gràcia que la Consitució li reconeix, a proposta del Consell de Misitres.
Coneix i decideix en única instància els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els ministres del Govern de la Nació, els senadors i diputats de les Corts Generals,el President i els Magistrats del propi Tribunal Suprem i vocals del Consell General del poder Judicial, el president i els magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d´altres institucions de l´Estat i de les Comunitats Autónomes
Així mateix, coneix i decideix els processos d´ilegal.lització de partits polítics, a instància exclusiva del Ministeri Fiscal o del Govern.
També, coneix i decideix els recursos ordinaris i extraordinaris previstos per la Llei contra les resolucions dels tribunals inferiors
Finalment, coneix i decideix atres processos que la Constitució o la Llei reserven a la seua competència.
http://www.lasprovincias.es/20101020/mas-actualidad/politica/garzon-gurtel-escuchas-201010201336.html
El Tribunal Suprem és el tribunal d´última instància (final) en tots els casos i les seues decisons només poden ser deixades sense efecte quan el Tribunal Constitucional troba lesió dels drets i llibertats consitutcionals.
No obstant això, en l´ambit penal la seua Majestat el Rei pot deixar sense efecte fins i tot les condemnes imposades o ratificades pel Tribunal Suprem, en exercici del dret de gràcia que la Consitució li reconeix, a proposta del Consell de Misitres.
Coneix i decideix en única instància els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els ministres del Govern de la Nació, els senadors i diputats de les Corts Generals,el President i els Magistrats del propi Tribunal Suprem i vocals del Consell General del poder Judicial, el president i els magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d´altres institucions de l´Estat i de les Comunitats Autónomes
Així mateix, coneix i decideix els processos d´ilegal.lització de partits polítics, a instància exclusiva del Ministeri Fiscal o del Govern.
També, coneix i decideix els recursos ordinaris i extraordinaris previstos per la Llei contra les resolucions dels tribunals inferiors
Finalment, coneix i decideix atres processos que la Constitució o la Llei reserven a la seua competència.
http://www.lasprovincias.es/20101020/mas-actualidad/politica/garzon-gurtel-escuchas-201010201336.html
Legislatura
Legislatura: Una legislatura és el període o mandat dels membres dels organismes legislatius (Congreso o Parlamento) o les seues cambres (senadores, diputats, etc.) fins a la següent elecció general, durant el qual poden exercir les atribucions del poder legislatiu i la resta de que els atorga la Constitució. De la mateixa manera, es denomina al periode durant el qual sesionan les dites institucions. Així mateix, de vegades es designa així als cossos legislatius en forma conjunta. Període de vida de les cambres parlamentàries, la duració de les quals fixen els textos constitucionals, que s'estén des del moment de la seua elecció fins al seu disolución.tambien es dóna com un Nom amb què es designa un numero progressiu que correspon a una assemblea progressiu que correspon a una assemblea legislativa per a desenrotllar les seues funcions per un període de tres anys que comprén el seu exercici constitucional, Amb este nom sol referir-se també a l'òrgan en què es deposita o exercix el poder legislatiu. Fonament jurídic: articles 25, 35 i 36 de la CPE
http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/130050/el-pais-zapatero-salva-la-legislatura-a-cambio-de-fortalecer-al-pnv
http://es.wikipedia.org/wiki/Legislatura
http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/130050/el-pais-zapatero-salva-la-legislatura-a-cambio-de-fortalecer-al-pnv
http://es.wikipedia.org/wiki/Legislatura
Curatela
Curatela
Institució legal que té per objecte suplir la Capacitat legal d´obrar de les persones. Es donarà per als majors d´edat incapaços d´administrar els seus béns.
Comença per motius d´edat, quan finalitza la minoría d´edat i la tutela, per aquelles persones incapaçes d´administrar els seus béns: els dements i els sordmuts.
El suborn
(col·loquialment "*coima" o "suborn") és un delicte que consisteix que una autoritat o funcionari públic accepta o sol·licita una *dádiva a canvi de realitzar o ometre un acte.El suborn és simple si el funcionari públic accepta una remuneració per a complir amb un acte degut per la seua funció o qualificat si rep una *dádiva per a obstaculitzar el compliment d'un acte o no dur-ho a terme, ja siga aquest acte constitutiu o no de delicte.Per exemple, un automobilista pot subornar a un oficial de la policia per a no estendre-li un part per excés de velocitat, un ciutadà que realitza tràmits pot subornar a un empleat públic per un servei més ràpid, una companyia constructora pot subornar a un funcionari per a concedir un contracte, etc.La persona que ofereix la *dádiva o que accepta la comanda d'ella comet el delicte de suborn passiu.En aquest delicte es considera que el ben tutelat és l'administració pública.
Font:http://www.elpais.com/articulo/espana/detenidos/Lanzarote/acusados/cohecho/trafico/influencia/elpepuesp/20100419elpepunac_17/Tes
(col·loquialment "*coima" o "suborn") és un delicte que consisteix que una autoritat o funcionari públic accepta o sol·licita una *dádiva a canvi de realitzar o ometre un acte.El suborn és simple si el funcionari públic accepta una remuneració per a complir amb un acte degut per la seua funció o qualificat si rep una *dádiva per a obstaculitzar el compliment d'un acte o no dur-ho a terme, ja siga aquest acte constitutiu o no de delicte.Per exemple, un automobilista pot subornar a un oficial de la policia per a no estendre-li un part per excés de velocitat, un ciutadà que realitza tràmits pot subornar a un empleat públic per un servei més ràpid, una companyia constructora pot subornar a un funcionari per a concedir un contracte, etc.La persona que ofereix la *dádiva o que accepta la comanda d'ella comet el delicte de suborn passiu.En aquest delicte es considera que el ben tutelat és l'administració pública.
Font:http://www.elpais.com/articulo/espana/detenidos/Lanzarote/acusados/cohecho/trafico/influencia/elpepuesp/20100419elpepunac_17/Tes
La pàtria potestat
és el conjunt de drets que la llei reconeix als pares sobre les persones i béns dels seus fills mentre aquests són menors d'edat o estan incapacitats, amb l'objectiu de permetre el compliment a aquells dels deures que tenen de sosteniment i educació d'aquests.
La reducció del poder dels pares ve establerta per les legislacions, car la funció de la pàtria potestat té com límit l'interès superior dels fills i el seu benefici, quedant en mans dels poders públics la possibilitat que, vetllant pels interessos del menor, privin de la pàtria potestat als progenitors.
A l'origen en el Dret romà (en llatí, Patria poestas), existia un poder absolut i indefinit del pare exclusivament (pater familias) sobre els fills. Posteriorment la legislació va anar endolcint-se fins a arribar als nostres dies.
Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A0tria_potestat
és el conjunt de drets que la llei reconeix als pares sobre les persones i béns dels seus fills mentre aquests són menors d'edat o estan incapacitats, amb l'objectiu de permetre el compliment a aquells dels deures que tenen de sosteniment i educació d'aquests.
La reducció del poder dels pares ve establerta per les legislacions, car la funció de la pàtria potestat té com límit l'interès superior dels fills i el seu benefici, quedant en mans dels poders públics la possibilitat que, vetllant pels interessos del menor, privin de la pàtria potestat als progenitors.
A l'origen en el Dret romà (en llatí, Patria poestas), existia un poder absolut i indefinit del pare exclusivament (pater familias) sobre els fills. Posteriorment la legislació va anar endolcint-se fins a arribar als nostres dies.
Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A0tria_potestat
Unanimitat
Unanimitat:
Qualitat dels que convenen en idèntic paréixer o dictamen,i d’este mateix paréixer o dictamen comú
http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
“Una reforma que ha sido aprobada por unanimidad y que se ha introducido dentro de otra iniciativa que nada tiene que ver: la modificación de la Ley Electoral para cambiar la papeleta de voto al Senado, que tendrá un formato más simple y reducido para evitar muchos de los votos nulos y en blanco que se producen actualmente”
http://www.levante-emv.com/espana/2010/10/20/senado-culmina-reforma-constitucional/749414.html
Qualitat dels que convenen en idèntic paréixer o dictamen,i d’este mateix paréixer o dictamen comú
http://www.lexjuridica.com/diccionario.php
“Una reforma que ha sido aprobada por unanimidad y que se ha introducido dentro de otra iniciativa que nada tiene que ver: la modificación de la Ley Electoral para cambiar la papeleta de voto al Senado, que tendrá un formato más simple y reducido para evitar muchos de los votos nulos y en blanco que se producen actualmente”
http://www.levante-emv.com/espana/2010/10/20/senado-culmina-reforma-constitucional/749414.html
Revocar
Deixar sense efecte una declaració de voluntat o un acte jurídic en què unilateralment es tingui potestat, testament, mandat, donació (per certes causes i altres en què ho admeti la llei o el estipulin les parts).
Concepte extret del següent article: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/espana/1287577905.html
Litigi
''Conflicte'' jurídic sorgit entre dos o més persones. Sol utilitzar-se com a sinònim de judici, encara que el seu significat és més ampli (no sols es referïx al àmbit de lo penal, sinó també civil, mercantil o administratiu).
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/union_europea/1287574519.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/union_europea/1287574519.html
Pressupostos Generals de l'Estat
El Pressupost General de l'Estat és la relació detallada de les despeses i les previsions d'ingressos que la Hisenda Pública efectuarà durant l'any corresponent. Aquest pressupost ha d'estar d'acord amb el pla econòmic de l'Estat, en el qual es detallen els objectius econòmics i les previsions sobre el conjunt de l'economia.
Font:
He trobat aquest terme a:
Silvia G. López Quintana
Frau
Un frau és un engany; és una acció contrària a la llei o als drets que aquesta protegeix, realitzada amb intenció de lucre mitjançant engany.
www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Tribunal/Cuentas/investigara/irregularidades/sociedad/Emarsa/elpepiespval/20101020elpval_1/Tes
Prevaricació
Delicte que consisteix en que un jutge, una autoritat o qualsevol funcionari públic, dicte una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que ésta és una desició injusta. És una manifestació d'abús de poder i com a tal té la seua sanció.
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/espana/1287573822.html?a=8cae729344b73bdd2a5c1ef035f5b1cd&t=1287581040&numero
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/20/espana/1287573822.html?a=8cae729344b73bdd2a5c1ef035f5b1cd&t=1287581040&numero
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país. En altres paraules, la jurisprudència és el conjunt de sentències que han resolt casos iguals o similars de la mateixa manera o en el mateix sentit.
Font: Diari "El País"
Plebiscit
El plebiscit fou, originalment, a l'Antiga Roma, aquella llei o lleis aprovades pels comicis tributats (les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma) a proposta d'un tribú de la plebs.
Cal dir, que el plebiscit era una decisió adoptada per la plebs exclusivament (és a dir, el poble) sense intervenció dels patricis. Tots els votants eren plebeus, i la norma votada era sol per als plebeus no obligant a ningú més.
En conclusió, el plebiscit era el comput de lleis aprovat pel poble i per al poble sense la intervenció de tots aquells que no serien afectats per l'aprovació de la llei en qüestió.
La notícia n'és aquesta: http://www.elpais.com/articulo/internacional/elecciones/reg
Cal dir, que el plebiscit era una decisió adoptada per la plebs exclusivament (és a dir, el poble) sense intervenció dels patricis. Tots els votants eren plebeus, i la norma votada era sol per als plebeus no obligant a ningú més.
En conclusió, el plebiscit era el comput de lleis aprovat pel poble i per al poble sense la intervenció de tots aquells que no serien afectats per l'aprovació de la llei en qüestió.
La notícia n'és aquesta: http://www.elpais.com/articulo/internacional/elecciones/reg
Suborn
El suborn (cohecho) és un delicte consistent a subornar un jutge o a un funcionari en l'exercici de les seues funcions, o en l'acceptació del suborn per part d'aquells.
Aquest terme l'hem trobat en una notícia del periòdic "Levante El Mercantil Valenciano", "El PP crea un fòrum per a influir en jutges i fiscals davant de les denúncies del PSPV"
Per accedir directament a la notícia:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/20/pp-crea-foro-influir-jueces-fiscales-denuncias-pspv/749248.html
Aquest terme l'hem trobat en una notícia del periòdic "Levante El Mercantil Valenciano", "El PP crea un fòrum per a influir en jutges i fiscals davant de les denúncies del PSPV"
Per accedir directament a la notícia:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/20/pp-crea-foro-influir-jueces-fiscales-denuncias-pspv/749248.html
19 d’oct. 2010
Homicidi
És l'acte en què es causa la mort a una altra persona. És una conducta reprotxable, es a dir típica, antijurídica i per regla general culpable (excepte els casos d'imputabilitat on no s'es culpable però si responsable penalment) que consisteix en atemptar contra el bé jurídic de la vida d'una persona física.
Aquest terme l'hem trovat al penúltim pàragraf d' una notícia (19/10/2010) al periòdic El mundo titulada " La paz desmiente a la familia y dice que el bebé de la atropellada está vivo".
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/19/madrid/1287505759.html
Aquest terme l'hem trovat al penúltim pàragraf d' una notícia (19/10/2010) al periòdic El mundo titulada " La paz desmiente a la familia y dice que el bebé de la atropellada está vivo".
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/19/madrid/1287505759.html
Estatut d'autonomia
Estatut d’Autonomia:
Norma institucional bàsica espanyola d’una determinada comunitat autònoma,reconeguda per la nostra Constitució de 1978 i l’aprovació de la qual es realitza per mitjà de la LLei Orgànica.
Cal assenyalar que els Estatuts d’Autonomia,formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat,però el seu règim d’elaboració i aprovació és distint a la resta de lleis.
http://es.wikipedia.org/wiki/Estatuto_de_autonom%C3%ADa
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/19/espana/1287503989.html
Norma institucional bàsica espanyola d’una determinada comunitat autònoma,reconeguda per la nostra Constitució de 1978 i l’aprovació de la qual es realitza per mitjà de la LLei Orgànica.
Cal assenyalar que els Estatuts d’Autonomia,formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat,però el seu règim d’elaboració i aprovació és distint a la resta de lleis.
http://es.wikipedia.org/wiki/Estatuto_de_autonom%C3%ADa
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/19/espana/1287503989.html
Extradició
L'extradició és l'acte per mitjà del qual un Estat fa entrega d'una persona que es troba en el seu territori, a un altre Estat, que la reclama per tindre ací el caràcter d'inculpada, processada o sentenciada per la comissió d'un delicte a fi que siga sotmesa a juí, o bé, reclosa per a complir amb una pena.
MARÍA JOSÉ TELLA HERVÀS
http://www.levante-emv.com/espana/2010/10/19/fiscalia-juzgar-cubillas-crimen-1985/749098.html
Custòdia compartida
La custòdia compartida és un règim pel qual els fills menors no emancipats viuran períodes de temps amb cada un dels seus progenitors i Ambdós hauran de compartir les responsabilitats sobre el menor.
MARÍA JOSÉ TELLA HERVÀS
Diligència preliminar
Una diligència és la precaució amb que una persona exercix les seues funcions o es comporta en la seua vida amb la finalitat de no provocar danys o lesions a terceres persones. Concretament, les diligències preliminars són un conjunt d' actuacions judicials preparatories del posterior juí, i que serveixen al demandant per obtindre aquella informació imprescindible per iniciar correctament un procés.
MARÍA JOSÉ TELLA HERVÀS
dèficit
Aquest terme no ve explicat literalment però pel context de la notícia fa entendre que és quan falta algún be de primera necessitat com el menjar o els diners.
http://www.lasprovincias.es/rc/20101019/mas-actualidad/sociedad/congreso-debate-presupuestos-2011-201010190121.html
http://www.lasprovincias.es/rc/20101019/mas-actualidad/sociedad/congreso-debate-presupuestos-2011-201010190121.html
Estratègia
1- Art, traza per a seguir un assumpte.
2- Art de dirigir operacions de diferent tipus, per exemple: militars, polítiques, econòmiques...
Aquesta paraula la he trobat en el context del periòdic "20 minutos": "Fabra dice que el PP no desvela sus estrategias de campaña de cara a las próximas elecciones municipales y autonómicas..."
http://www.20minutos.es/noticia/846724/0/
2- Art de dirigir operacions de diferent tipus, per exemple: militars, polítiques, econòmiques...
Aquesta paraula la he trobat en el context del periòdic "20 minutos": "Fabra dice que el PP no desvela sus estrategias de campaña de cara a las próximas elecciones municipales y autonómicas..."
http://www.20minutos.es/noticia/846724/0/
Estatuts
Rep el nom d'estatuts aquella norma, acordada pels socis o els fundadors, que regula el funcionament d'una persona jurídica, ja siga una societat, una associació o una fundació. En general, és comú a tot tipus d'òrgans, incloent entitats sense personalitat jurídica.Les seues funcions fonamentals, entre altres, són les següents: Regular el funcionament de l'entitat davant de tercers (per exemple, normes per a la presa de decisions, representants, etc.) . Regular els drets i obligacions dels membres i les relacions entre aquests.
auto
L'auto es una resolució judicial mitjançant la qual un tribunal es pronuncia sobre peticions de les parts, resolguent les incidencies, es a dir, les questions diverses de l'asumpte principal del litigi, pero relacionades amb ell, que surgeixen al llarg dun proces jurisdiccional.
Com la majoria de les resolucions, deu anar acompanyat d'un raonament jurídic , en els casos en que les lleis de procediment (civil o penal) aixi ho determinen.
Com la majoria de les resolucions, deu anar acompanyat d'un raonament jurídic , en els casos en que les lleis de procediment (civil o penal) aixi ho determinen.
Donat que l'auto es una resolució decisoria, en la majoria dels casos es posible impugnarlo mitjançant la interposició d'un recurs judicial.
http://es.wikipedia.org/wiki/Auto_judicial
http://www.elpais.com/articulo/espana/juez/caso/Gurtel/reclama/79/bancos/informacion/ex/altos/cargos/PP/elpepuesp/20101019elpepunac_7/Tes
Sanció
La sanció és un terme que té diverses accepcions:
En primer lloc, es denomina sanció a la conseqüència o efecte d'una conducta que constitueix infracció d'una norma jurídica (llei o reglament). Depenent del tipus de norma incomplerta o violada, poden haver sancions penals o penes, sancions civils i sancions administratives.
No obstant això, habitualment la referència a una sanció es fa com a sinònim de pena pecuniària, és a dir, una multa o, almenys, per penes lleus (per exemple, prohibicions per exercir càrrecs).
En segon lloc, es diu sanció a l'acte formal mitjançant el qual el cap d'Estat dóna la seua conformitat a un projecte de llei o estatut. A Espanya, per exemple, el Rei sanciona les lleis aprovades per les Corts Generals. I per extensió, a més, es denomina sanció a l'aprovació o autorització de qualsevol acte jurídic.
Finalment, des d'un punt de vista de Dret internacional, les sancions són les mesures econòmiques, diplomàtiques o militars que un estat presa de manera unilateral per pressionar a un altre en una negociació o per al compliment d'obligacions internacionals.
Url. de la notícia en la qual apareix la paraula:
www.elpais.com/articulo/internacional
Definició treta de: thefreedictionary.com i Wikipedia
En primer lloc, es denomina sanció a la conseqüència o efecte d'una conducta que constitueix infracció d'una norma jurídica (llei o reglament). Depenent del tipus de norma incomplerta o violada, poden haver sancions penals o penes, sancions civils i sancions administratives.
No obstant això, habitualment la referència a una sanció es fa com a sinònim de pena pecuniària, és a dir, una multa o, almenys, per penes lleus (per exemple, prohibicions per exercir càrrecs).
En segon lloc, es diu sanció a l'acte formal mitjançant el qual el cap d'Estat dóna la seua conformitat a un projecte de llei o estatut. A Espanya, per exemple, el Rei sanciona les lleis aprovades per les Corts Generals. I per extensió, a més, es denomina sanció a l'aprovació o autorització de qualsevol acte jurídic.
Finalment, des d'un punt de vista de Dret internacional, les sancions són les mesures econòmiques, diplomàtiques o militars que un estat presa de manera unilateral per pressionar a un altre en una negociació o per al compliment d'obligacions internacionals.
Url. de la notícia en la qual apareix la paraula:
www.elpais.com/articulo/internacional
Definició treta de: thefreedictionary.com i Wikipedia
Claúsula
Claúsula:
Acord establit en el Contracte mitjançant el qual es modifica,aclareix o deixa sense efcte,part del contingut de les Condicions Generals de la pòlisa.
http://www.lasprovincias.es/v/20101019/economia/juez-anula-clausula-suelo-20101019.html
http://www.definicionlegal.com/definicionde/Clausula.htm
Acord establit en el Contracte mitjançant el qual es modifica,aclareix o deixa sense efcte,part del contingut de les Condicions Generals de la pòlisa.
http://www.lasprovincias.es/v/20101019/economia/juez-anula-clausula-suelo-20101019.html
http://www.definicionlegal.com/definicionde/Clausula.htm
Usdefruit
L’usdefruit [usufructo] etimològicament prové del llatí usufructus; composta per usus (utor-uteris-uti-usus sum: usar, servir-se de) i fructus (fruor-fueris-frueri-fructus sum: gaudir) -ús i gaudi-.
Es defineix com el dret real (res-rei) sobre coses alienes que permet usar-les i percebre els seus “fruits” deixant fora de perill la seua substància. D’esta manera té la seua possessió, però no la seua propietat i per això no podrà alienar-la ni disminuir-la sense el consentiment del propietari.
Url. de la notícia en la qual apareix la paraula:
www.planaslegal.com
Definició treta de: Manual Dret Romà i Wikipedia
Es defineix com el dret real (res-rei) sobre coses alienes que permet usar-les i percebre els seus “fruits” deixant fora de perill la seua substància. D’esta manera té la seua possessió, però no la seua propietat i per això no podrà alienar-la ni disminuir-la sense el consentiment del propietari.
Url. de la notícia en la qual apareix la paraula:
www.planaslegal.com
Definició treta de: Manual Dret Romà i Wikipedia
Testament
El testament.
El testament és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seua mort 'amo de tots el seus béns
o part d´ells.
Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha mort intestat (ab intestato)
Legistatura
Legistatura.
Una legistatura és el periode o mandat dels membres dels organismes legislatius (Congres o Parlament) fins la seguent elecció general, durant el que puguen ejercir les atribucions del poder legislatiu i altres que les otorga la Constitució.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)