L'ARBITRATGE
El procés es caracteritza perquè no intervé un òrgan de l'Estat per resoldre un conflicte, aquest òrgan ha de ser imparcial i independent i a més pot executar les seves pròpies decisions.
Es preveu a través d'una llei reguladora especifica la possibilitat que les parts, quan sorgeixi un conflicte acudeixin per resoldre les seves diferències a subjectes particulars, aquest conflicte no pot tractar sobre matèries en les quals aquest implicat l'ordre publico.
A la decisió que adoptin se li concedeix la mateixa força legal que a una sentència judicial, però aquestes decisions no poden ser executades pels propis àrbitres.
Els motius per acudir a l'arbitratge es feien descansar tradicionalment en el desig d'evitar la publicitat dels processos judicials, també en el desig de triar jutges amb determinades característiques que poguessin ser mes adequats que els oficials. Avui dia els motius per anar a l'arbitratge són mes el desig d'aconseguir una ràpida solució dels conflictes ja que el sistema judicial sol ser lent i ineficaç.
Trobat al diari El País i amb informació de http://html.rincondelvago.com/
Avui dia tenim un arbitratge promogut per la pròpia llei arbitral, llei que és fruit d'una recomanació al consell de ministres del Consell d'Europa.
CONCEPTE
El Professor Jimeno Sendra l'explica com: És el mètode heterocompositiu de solució dels conflictes intersubjetiu de naturalesa disponible, al que les parts prèvia i voluntàriament decideixen sotmetre's, i en el qual un o diversos àrbitres posen fi d'una manera definitiva i irrevocable al litigi plantejat mitjançant l'aplicació del dret o conforme al seu lleial saber i entendre.
El procés es caracteritza perquè no intervé un òrgan de l'Estat per resoldre un conflicte, aquest òrgan ha de ser imparcial i independent i a més pot executar les seves pròpies decisions.
Es preveu a través d'una llei reguladora especifica la possibilitat que les parts, quan sorgeixi un conflicte acudeixin per resoldre les seves diferències a subjectes particulars, aquest conflicte no pot tractar sobre matèries en les quals aquest implicat l'ordre publico.
A la decisió que adoptin se li concedeix la mateixa força legal que a una sentència judicial, però aquestes decisions no poden ser executades pels propis àrbitres.
Els motius per acudir a l'arbitratge es feien descansar tradicionalment en el desig d'evitar la publicitat dels processos judicials, també en el desig de triar jutges amb determinades característiques que poguessin ser mes adequats que els oficials. Avui dia els motius per anar a l'arbitratge són mes el desig d'aconseguir una ràpida solució dels conflictes ja que el sistema judicial sol ser lent i ineficaç.
Trobat al diari El País i amb informació de http://html.rincondelvago.com/
Avui dia tenim un arbitratge promogut per la pròpia llei arbitral, llei que és fruit d'una recomanació al consell de ministres del Consell d'Europa.
CONCEPTE
El Professor Jimeno Sendra l'explica com: És el mètode heterocompositiu de solució dels conflictes intersubjetiu de naturalesa disponible, al que les parts prèvia i voluntàriament decideixen sotmetre's, i en el qual un o diversos àrbitres posen fi d'una manera definitiva i irrevocable al litigi plantejat mitjançant l'aplicació del dret o conforme al seu lleial saber i entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.