L’usdefruit [usufructo] etimològicament prové del llatí usufructus; composta per usus (utor-uteris-uti-usus sum: usar, servir-se de) i fructus (fruor-fueris-frueri-fructus sum: gaudir) -ús i gaudi-.
Es defineix com el dret real (res-rei) sobre coses alienes que permet usar-les i percebre els seus “fruits” deixant fora de perill la seua substància. D’esta manera té la seua possessió, però no la seua propietat i per això no podrà alienar-la ni disminuir-la sense el consentiment del propietari.
Url. de la notícia en la qual apareix la paraula:
www.planaslegal.com
Definició treta de: Manual Dret Romà i Wikipedia
OBLIGACIONS DE L’USUFRUCTUARI
ResponElimina- Conservar la cosa i tractar-la amb la deguda dil•ligència.
- Restituïr-la quan finalitze l’usdefriut.
EXTINCIÓ DE L’USDEFRUIT
-Confluir a la mateixa persona la propietat sobre la cosa i l’usdefruit.
- Renúncia de l’usufructuari i eixa renuncia el produeïx mitjançant “In iure cessio”
- Per la destrucció material o jurídica de la cosa.
- Per no utilizar-la.
- Pel compliment del terme o la condició resolutòria.
- Per la mort de l’usufructuari.